cultura

l'entrevista

“Canviaria tota la gestió cultural de Camps”

És cert que la Generalitat Valenciana va intentar censurar l'obra, que criticava la gestió del seu president, Francisco Camps, en l'accident de metro del 2006 en què van morir 47 persones?

En el sentit estricte de la paraula, no. Cap persona i cap instància va telefonar al rector o al meu departament per dir: ‘Això no es representarà'. Ni el rector va dir el contrari. Però, és clar que l'obra no va agradar gens al govern valencià, i això sí que ens ho van manifestar.

No temien cap tipus de repressió?

No, i per això mantindrem la nostra línia de crítica des de la reflexió. Tant de bo, es poguera repetir el fenomen de Zero Responsables, seria perfecte per a la societat valenciana, ja que la crítica i la reflexió ens fan avançar. No aplicarem mai mecanismes de censura i repressió. Això sí, haurien de ser propostes artístiques i culturals amb un grau de qualitat assumible, com ha sigut aquest cas.

La Universitat destina un 2% de 400 milions d'euros al seu vicerectorat. N'hi ha prou?

És una quantitat raonable, tal com estan les coses, i tenint en compte que un dels seus objectius principals és la formació de titulats i la investigació. Ara bé, si ens veiem obligats a assumir una sèrie de competències que són responsabilitat de les diferents administracions, òbviament és un percentatge curtíssim. La Universitat no pot reemplaçar ni una conselleria, ni una regidoria. No pot, no vol i no ho fa.

Es refereix a l'escassa aposta del govern de Camps per la cultura?

Sóc moderadament escèptic per l'interès polític i social per la cultura. La Universitat no s'ha deixat portar per la política de retallades en les activitats culturals. Però també sóc conscient que per a poder disfrutar de la cultura, “primer cal haver sopat”, com deia Quico Pi de la Serra. El més qüestionable, però, és la gestió que es fa amb els diners públics.

La Universitat és un dels pocs reductes que queda per a la cultura en valencià?

Hem de ser conscients que la llengua és útil per raons nostàlgiques, però també socials i econòmiques. Un producte de qualitat en valencià pot viatjar a qualsevol lloc i és una forma de refermar la nostra identitat, és a dir, contribueix a crear riquesa i a consolidar la nostra societat. Això ho tenim molt clar, però no podem limitar-nos només a dir-ho, hem de lluitar perquè siga possible cada dia.

Condiciona el seu càrrec orgànic al PSPV-PSOE el seu treball?

No. A la Universitat es tracta més d'una qüestió de gestionar els recursos de què dispose perquè es valore el nostre riquíssim patrimoni cultural. La meua vinculació política implica una intervenció cultural més directa i d'un abast més ampli.

Què canviaria de l'actual gestió cultural del PP al País Valencià?

Pràcticament tot. Des de la concepció fins a la gestió. La cultura no pot ser exclusivament els grans espectacles, els grans esdeveniments, les grans exposicions, els grans contenidors sense continguts... La cultura ha de dinamitzar i ha d'estar al costat de tota la societat.

Amb tanta responsabilitat no tindrà temps per a la creació?

Fa molts anys vaig intentar renunciar-ne, però vaig descobrir que era una mala solució. És qüestió d'organitzar-se. A més, m'he adonat que si em dedique a la creació millora la resta d'aspectes de la meua vida personal i professional.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Cultura

Personatges de tres obres de Guimerà a la façana de la Casa Mural del Vendrell

El Vendrell
figueres

Dibuixos del Dalí adolescent per commemorar els 120 anys del seu naixement

FIGUERES
lletres

Núria Cadenes, Jordi Masó i Maria Mercè Roca, finalistes del Llibreter

barcelona
ART

Les Bernardes ofereix una mirada a la cultura africana

Salt
cinema

DocsBarcelona, documentals que destrueixen els estereotips

barcelona
cinema

Una nova generació de simis regna al planeta Terra

Barcelona
Patricia López Arnaiz
Actriu

“Deixar les víctimes soles és una forma d’agressió”

Barcelona
Mireia Freixa
Historiadora de l’art

“El patrimoni només es preservarà si la gent se l’estima”

Terrassa
HISTÒRIA

Isabel Vila, la primera sindicalista i pionera de l’educació femenina

Girona