cultura

la crònica

El Creador ensenya el cul

Repetint visita a la Capella Sixtina del Vaticà per admirar a fons la meravellosa obra de Miquel Àngel, es descobreixen nous aspectes. Els detalls són inesgotables, i si hom pretén veure-ho tot de cop, els ulls s'emborratxen de figures, escenes i al·legories, prodigades per la fèrtil imaginació de l'artista. És pràctic tenir a mà un resum escrit explicatiu de l'obra i un planell situant els episodis bíblics en el pictòric jeroglífic.

Dels frescs de la volta del sostre de la capella, dedicats a la Creació, un enigma m'ha quedat sense resposta. El Creador protagonitza l'inici del Gènesi, assenyalant amb la mà la creació de cada dia, donant èmfasi a la de l'home. Sols en un fresc hi ha dues imatges del Creador: la del tercer dia en què creà plantes i arbres, juntament amb la del quart, en què creà el Sol i altres estrelles de l'Univers. El fet genera preguntes. Una és: “Per què l'artista dedicà una obra o més a cada dia de la setmana de la Creació i el tercer i quart dies els representà junts?”. I una altra: “Per què la figura del Creador domina l'escena en el moment que crea el Sol i una figura del mateix, menys important, resta d'esquena a l'espectador en crear arbres i plantes, bo i ensenyant el cul?”.

Miguel Àngel tenia mal caràcter i són sabuts els problemes que promovia la seva obra. Dedicà burles pictòriques als qui li posaven entrebancs, i segur que el Creador amb el cul a la fresca té significat. La història, però, no ho contempla. Quan el Vaticà, el 1559, censurà l'obra i tapà els genitals de les figures, el cul del Creador es va salvar. La restauració de 1980/1994 retornà als frescs el color i figura originals, incloent-hi els atributs.

Ara a Catalunya, la justícia obre cortines –no pas totes– que tapaven les imatges de catalans sense escrúpols i surten a lluir culs impensats. “Qui ho havia de dir?”, se sent. A Màlaga, importants culs municipals i artístics han pujat a la palestra. També a València i a Mallorca hi ha una llarga llista d'ajuntaments culans. El fet ha sorprès, però no massa. La delinqüència que atempta contra la integritat física de les persones impressiona molt, però la del diner –furt, malversació, estafa, prevaricació, desfalc, frau, etc.– repugna però, a la vegada, produeix en molts una inconfessable enveja. Si s'obria una galeria Catalatina, amb un Judici Final de personatges rellevants de la nostra història contemporània, hom identificaria els delinqüents dineraris prou bé: ensenyarien el cul. Ningú m'ho aclareix: “Per què Miquel Àngel pintà el Creador com un d'ells agafat in fraganti? És que construí el Paradís Terrenal sense llicència d'obres i no el donà d'alta? Tenia àngels i arcàngels immigrants de paradisos de segona, no declarats? O bé pagava l'orquestra de serafins amb negre? La poma va ser l'excusa per desnonar Adam i Eva del Paradís per exhibicionisme?”. Senyor! Senyor! Vós també? Quines coses hem de veure!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
música

Nostaldisc celebrarà el 1r campionat gironí de rebobinat de cintes de casset amb ‘boli’ Bic

sant gregori
Torroella de montgrí

El talent més internacional omple de màgia el 12è Fimag

Torroella de Montgrí

Els Premis d’Arquitectura ja han seleccionat les 24 obres candidates

Girona

De l’abús a celebrar la sexualitat, dalt de l’escenari

BARCELONA/IGUALADA
ART

Un incendi malmet part d’una exposició d'Edgar Massegú al Tinglado 2 de Tarragona

TARRAGONA
música

Sidecars: “En dos minuts no podem dir tot el que hem d’explicar en una cançó”

GIRONA
EQUIPAMENTS

El govern aprova una partida de 5,9 milions per al ‘hub’ audiovisual de les Tres Xemeneies

BARCELONA
DANSA

El coreògraf Alexander Ekman porta al Liceu un ‘Midsummer Night’s Dream’ poc shakesperià

BARCELONA
MÚSICA

Joan Manuel Serrat, premi Princesa d’Astúries de les Arts 2024

BARCELONA