cultura

teatre

Crònica

‘Argelès sur merde'

Salt, fireta entranyable de cistells. Sis de la tarda, al rebedor del teatre una llarga filera d'espectadors esperen per entrar. I l'estranya lentitud d'aquest cuc per avançar? Tot s'explica portes endins. Llum obaga, passadissos estrets que dibuixen el llarg camí cap a Argelers. Hivern del 1939, un fred terrible escombra el país. Guerra Civil perduda. Dictadura a punt per dessagnar Catalunya. Homes, dones, nens caminen desolats cap a l'exili. L'única esperança: França. La llibertat? No em feu riure! Fotografies, objectes diversos i d'allò més sorprenents escampats a la vora del camí. La intimitat personal resta exposada fora de llurs maletes. El camí és fosc i cru, algunes veus canten baix, malgrat tot hi ha vida. És l'adéu a Catalunya, un adéu ple d'incògnita i fredor. Molts, la majoria, no tornaran... En asseure'ns, al pati de butaques, la gent calla i mira a escena, l'esbós d'aquella realitat queda. Impregnats per l'atmosfera del recorregut, emplaçats dins la història, el món ens pareix veritablement atroç.

L'espectacle LAB El Canal: Argelès sur Mer és el resultat del laboratori de creació que han portat a terme Àlex Rigola, Nina i Ferran Carvajal, amb una vintena d'intèrprets concretant la transposició, a través de la memòria històrica i d'alguns testimonis de l'època, del que va suposar l'exili per als republicans catalans; fent incís lacerant en l'amable benvinguda que van dar-nos els encantadors veïns francesos. La France, oui! Vive la République! Com era aquella collonada ternària tan cínica? Ah, sí: liberté, égalité et..., vaja! Ara no recordo l'altre.

El que vam veure no era una posada en escena convencional, sinó un camí d'intencions cap a alguna cosa anomenada veritat i justícia, fer visible el crim i la brutalitat que va suposar el camp de concentració d'Argelers, amb el penetrant murmuri de l'havanera com a plany desesperat del dolor. No hi ha una història, és la història mateixa que es conta, un relat vivament representat pels rostres i les veus d'una vintena d'exiliats amb excel·lent capacitat per mostrar-nos l'estupenda fraternitat francesa. Només resta aplaudir i sumar-se a la merescuda ovació final. I fer una petició al Théâtre de l'Archipel, a Perpignan.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Ester Boquera Diago
Directora de ‘Les publicacions de la Generalitat de Catalunya, 1931-1939

“La Generalitat republicana va editar quasi 90 títols a l’any”

Banyoles
art / música

Més de 40 artistes de diferents disciplines, al Wart Project 24

sant jordi desvalls
música

Joanjo Bosk reprèn la línia poètica amb ‘Cançó de repòs’, de Leveroni

figueres
Cultura

Margot Benacerraf, figura històrica del cinema veneçolà

música

El grup tarragoní Stromboli Jazz Band, en un festival de ‘dixieland’ a Portugal

tarragona
Cultura

La Patum Infantil omple de balls i salts la plaça de Sant Pere

Berga

L’Escola de Teatre La Diana estrena ‘Un Dios salvaje’ a El Canal

Salt
música

Salvador Sobral clourà la 20a edició de l’(a)phònica amb un concert gratuït

banyoles
MÚSICA

Beth Gibbons, bellesa i dolor al Primavera Sound

BARCELONA