cultura

editorial

Un artista únic

La tenacitat i una gran confiança en ell mateix van convertir Valerià Pujol en un dels màxims exponents de la literatura catalana de la Transició. El país insisteix en la memòria de fa un segle, però oblida la història immediata, la que van forjar herois com l'estimat Valeri, escriptor i activista, militant de les lletres.

Poeta i novel·lista, Valerià Pujol va haver de lluitar el doble, tant per les dificultats que ha patit la nostra cultura com pel handicap d'una poliomielitis que el va anar trencant fins a l'últim dia, avui fa exactament vint anys. El vam enterrar un dia ventós i fresc, sense ser conscients que ens deixava un home diferent, un investigador de la literatura, compromès amb la vida. Des dels vint anys publicava amb regularitat. De fet, el seu primer llibre, El crit i la paraula, està datat el 1973. Pocs mesos abans de morir havia presentat la novel·la Palmira, una recreació del seu viatge per l'Orient mitjà, acompanyat del seu amic Eugeni Gascón. Tots dos recordaven les dificultats per acomplir el somni del Valeri de conèixer moltes de les ciutats mítiques de la Ruta de la Seda. Amb cadira de rodes, amb crosses o recolzant-se en l'Eugeni, la tenacitat del Valeri li va permetre recollir prou material i idees per construir el seu últim llibre. Abans, però, havia obtingut grans èxits amb el premi Carles Riba del 1983 per La trista veu d'Orfeu i el tornaveu de Tàntal, i el Documenta del 1981 per Interruptus. En prosa o en vers, Valerià Pujol va explicar la seva època, les dificultats de l'home per sobreviure al seu temps i l'encaix de la creativitat en un món decididament prosaic.

Com altres companys generacionals, Valeri va voler continuar les línies experimentals de l'avantguarda, sense oblidar exercicis estilístics com la seva obra dins la narrativa eròtica, a l'estil de Bataille i d'Apollinaire. Buscava interlocutors còmplices i mai va abandonar les col·laboracions a la premsa –va ser habitual del nostre suplement fins al final–. També amb altres disciplines com la música, on amb el grup Abissal van oferir algunes de les propostes en català més interessants dels anys vuitanta mentre la majoria feien el soca. El Valeri era un artista únic.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
música

Eduard Costa publica l’enèrgic ‘Ben amunt’, el primer disc signat amb el seu nom

sant pol de mar
Bernat Salvà
Periodista i escriptor

“Un llibre de viatges pot tenir la complexitat de la vida mateixa”

Barcelona
Novetat editorial

Jaume Planas dissecciona la fauna local d’un barri com n’hi ha tants

blanes
Música

Empúries acull un concert de músics exiliats

L’Escala
cultura

L’Arxiu Lafuente de Santander compra la col·lecció d’objectes culinaris d'Antoni Miralda

barcelona
FESTIVAL DE CANES

Jonás Trueba aposta per l’amor

canes
arts escèniques

Catorze finalistes catalans als Max, amb una gala dedicada a Guimerà

barcelona
GIRONA

Unes 700 persones assisteixen al Pati Cultural 2024

GIRONA
patrimoni

Manresa restaura l’escultura dedicada a Josep Anselm Clavé

Manresa