cultura

Crítica

cinema

Memòries d'una ciutat xinesa

Jia Zhangke, un cineasta fonamental dels nostres temps, ha aportat en el segle XXI una sèrie de ficcions i documentals –al capdavall, els seus films fan evident que el cinema és una barreja d'una cosa i l'altra– que testimonien els canvis a la Xina durant els últims trenta anys: Plataforma, Plaers desconeguts, El món, Naturalesa morta, 24 City.
A Historias de Shanghai, reculant una mica més
en el temps, reuneix el testimoni de divuit persones vinculades a Xangai que, a partir de la diversitat dels seus records personals, van traçant una memòria col·lectiva de la ciutat portuària i la resta del país des dels anys trenta: revolucions polítiques i culturals, guerra civil, exili i flux de població.

A partir d'un moment, concedint espai a l'imaginari, Zhangke introdueix el cinema a través d'imatges de films, de testimonis de directors, com ara el gran Hou-Hsiao-Hsien, i també d'actrius. És una manera de fer present que el cinema recull memòria, però que a la vegada en crea. Que el cinema reflecteix realitat, però que alhora en construeix a través de documentals, de films de propaganda, de ficcions. A Historias de Shanghai hi ha moments commovedors, com ara quan una dona explica que, a la dècada dels trenta, el seu pare va ser un comunista que van condemnar a mort. Quan van executar-lo, ella estava al ventre
de la mare. No el va conèixer. Només en té unes fotografies. Un periodista va fotografiar-lo mentre el duien a l'execució –el rostre de l'home sembla somrient–, i després de ser executat. El cas és que Zhangke va recollint una diversitat de memòries personals que configuren una multiplicitat de relats que contraresten la tira-nia de la història oficial.
Un treball extraordinari.

Historias de Shanghai
Director: Jia Zhangke
Xina, 2010


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
arts escèniques

Catorze finalistes catalans als Max, amb una gala dedicada a Guimerà

barcelona
GIRONA

Unes 700 persones assisteixen al Pati Cultural 2024

GIRONA
patrimoni

Manresa restaura l’escultura dedicada a Josep Anselm Clavé

Manresa
Música

L’Embassa’t atrau 7.600 persones, una xifra rècord pel festival

Sabadell

Identificat el patrimoni natural i arquitectònic a protegir

Polinyà
CINEMA

Audiard enlluerna Canes amb un musical ‘queer’

CANES
CAIGUDA LLIURE

Dins el fangar del monstre Miquel Barceló

La història que vol connectar

Sant Pol de Mar
EQUIPAMENTS

Més de 110.000 persones participen en la Nit dels Museus

barcelona