Fidelíssima illa de Perpinyà

La densitat i l'eclecticisme de la programació de la primera temporada de l'Archipel de Perpinyà dibuixen un extens arxipèlag estètic en què l'illa de la música de cobla ha estat abordada per la Mil·lenària. El concert de divendres demostrava la fidelitat del Rosselló a la cobla obrint-li aquest escenari per cloure el festival Les heures musicales, un cicle basat en propostes d'una hora amb posades en escena poc dogmàtiques. L'heterodòxia va fer que la direcció artística del teatre proposés acabar el concert fent ballar el públic, una excentricitat que va provocar consternació en intèrprets i respectable, però que va conrear un cert èxit. Real paradoxa.

Amb només una hora amb ballada inclosa, la Cobla Mil·lenària va estructurar un programa intens i exigent que va evidenciar un prou bon moment de forma. El suggeridor joc rítmic i la visible contenció que va voler imprimir el gest decidit de la batuta de Jesús Ventura no van evitar que el conjunt instrumental es mostrés excessivament extravertit i poc dúctil en els moments de màxima definició emocional, un efecte contrarestat per individualitats brillants. Hi van destacar el fiscorn de Jordi Vicens a la Contradansa d'Alentorn d'Oltra, el trombó de David Puntunet a la presentació temàtica de Girona 1808 de Viladesau, el conjunt de trompetes comandat per Jean Marie Oriol a Terra de cavallers d'Ortí, i la calidesa expressiva del tible de David Gonzales al poema líric Puigsoliu de Serra. Le merle blanc de Damaré va erigir el solista de flabiol Frederic Guisset en la prima voce del vespre, amb una versió teatralitzada que va realçar una magistral agilitat instrumental i un domini de l'escena vital. Tot plegat, a la sala Le Carré; ara toca accedir a Le Grenat.