Salms i farigola

Estimats feligresos, com que a hores d'ara la foscor ho reté tot, donem-nos la llum. Amunt els cors! Amunt els culs! Aquests salms irreverents esquitxen de dinamisme el cant de lloança al conill amb farigola. Un xup-xup sincopat cou la bestiola esquarterada en una cassoleta de metall diví. Qui vol el cap? Altar sagrat: taula de fusta amanida d'estris, cuineta elèctrica, llibre de receptes obert, porró i vi, i el pa que espera a ser sucat i cruspit. Faristols a banda i banda, gibrella de plàstic, musiqueta i silenci. Perquè el silenci sempre suma, però quan la veu cau dins l'abisme les paraules es multipliquen... Benvinguts al temple Leopoldo Fregoli de La Seca Espai Brossa, benvinguts a missa, a la Missa pagesa de Dolors Miquel. Anem!

En aquesta missa laica i descordada els feligresos acollonits estan acostumats a obeir. Se'ls mana alçar-se i cantar, asseure's i escoltar, besar-se i parlar, després menjar. No cal dir que és una excel·lent reproducció de l'estat social del país, perquè el missadient cuiner Pau Bou dirigeix amb mà mestra la fe d'aquests súbdits tan inconscients i fidels. No cal dir que el ritu pagà desborda sovint i que acaba amb una apoteòsica consagració de la cassoleta de conill, criatura sacrificada i deliciosa, per cert.

En aquest acte cultural amb descaradura hi ha misteri i blasfèmia, crucifixió i hipòtesis siderals, apostasia i conversió, ofrena i cants, flaire apegalosa i luxúria flotant, i algun estirabot tampoc hi manca. Tanmateix, el millor de l'experiència mística s'escau en la irreverència i en el seu esperit festiu i grotesc, especialment en les furibundes homilies als cretins i ignorants, les intervencions puntuals del públic i la bona voluntat de provocar, si més no, el somriure. No té dubte que, en temps de crisi espiritual, delirants misses alimentoses com aquestes farcirien totes les esglésies. Anem!