cultura

Crítica

teatre

Aparent equilibri

Feia temps que el Teatre Goya no proposava un muntatge de nodrit calat intel·lectual i humà com Skylight, de David Hare. Obres d'aquesta fondària reconcilien qualsevol persona amb el teatre de text. Potser perquè són obres que es fan escoltar i obliguen a un silenci expectant i tensional, que donen veu a conflictes fonamentals de la nostra època, i perquè desprenen alhora un sentiment de fraternitat que transcendeix tota època, i il·luminen, d'alguna manera, l'íntim paisatge social i humà.

David Hare és proper, malgrat impregnar les seves obres d'atmosfera anglesa, no deixa mai de ser un cronista universal de la societat contemporània, algú especialment compromès i que ens implica per la seva elevada moralitat. Sempre intel·ligent, gens banal, té una habilitat especial a teixir apassionades, increïbles, discussions sobre l'amor, la culpa i la responsabilitat, com bé mostra el dolorós enfrontament entre Tom Sergeant i la seva examant Kyra Hollis, en aquest loft suburbial amarat d'un Londres fred, que tan bé dibuixa l'espai escenogràfic del teatre Goya.

Dividida en quatre escenes i dues parts, desconcerta una mica el desequilibri actoral entre aquestes. Si en la part segona, especialment l'escena tercera, la interpretació és impecable, gairebé diria que meravellosa –potser hi manca un bri d'emoció–; en la part primera hi ha un excés de teatralitat, tics gestuals i certa mecànica. No comprenc per què. Com el jove Madaula que apareix en escena com si hagués comès algun crim imperdonable, amb una nerviositat excessiva que estaria la mar bé si fos interior i continguda.

L'espai i la llum que emmarca aquestes vides ferides és esplèndida. En canvi, sobra la musiqueta de fons emfasitzant l'aire d'algunes converses. Tanmateix, és un excel·lent muntatge, probablement el millor espectacle que hi ha en cartellera, un impressionat envit a favor del bon sentit i la intel·ligència; d'obligada assistència moral per al senyor Mas i companyia, si és que realment saben com entrar en un teatre.

Celobert
Autor: David Hare. Director: Josep Maria Pou. Intèrprets: Josep Maria Pou, Roser Camí i Jaume Madaula
Dilluns, 21 de maig. Teatre Goya.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona