Poesia eròtica amb capgrossos

Josep Pedrals va imaginar-se un personatge, àvid de cultura popular, que emulava Joan Amades tot apuntant aquelles dates particulars de les contrades més perdudes de Catalunya. És així com arriba a Bolló, un poble tan fals com el Macondo de García Márquez. Resulta que, en aquell poble ideal, hi ha una total desinhibició en tot l'aspecte sexual. I bé que ho comprova aquest folklorista. Al principi tem que sigui una bretolada de les noies que se'n riuen dels nouvinguts. Però de seguida comprova que aquesta hospitalitat arriba fins al llit i no té aturador.

Iban Beltran fa una adaptació coherent i revolucionària. Lògica, perquè alguns dels personatges es mouen sota capgrossos i tenen el cos d'un titella. Rebel, perquè imagina que el flamenc o la rumba són la sintonia d'aquest poble tan ficat al melic de Catalunya que ni tan sols se'l troba en el mapa. Dafnis Balduz és el cronista. Dr. Soler, el mercader de València/de Venècia/de Sant Cugat. Alba Carmona canta sota el tul. Enginyós i lúdic. Recomanable.