Teatre

somriure. tendre

J.B

El fil vermell de l'equívoc

Guillem Clua trasllada a l'Espai Lliure ‘Smiley', un text que ja ve avalat pel 100% d'ocupació de la Flyhard amb 1.200 espectadors.

L'autor Guillem Clua recorda la creença japonesa que un fil vermell i invisible uneix els dits petits de dues persones desconegudes però que acabaran sent una parella indestructible. Clua admet la curiositat per com sap aquesta llegenda que el fil és vermell si resulta invisible. Però és que aquest fet és tan inexplicable com el vol de papallones que una persona sent en conèixer una altra amb un estrany magnetisme. Aquest fil capritxós lliga i deslliga amb una volatilitat tan etèria com l'efecte papallona. I els dos protagonistes d'aquesta història són els escollits per aquest fet irracional. Són antagònics (l'un amant del gimnàs, de la festa i cambrer de bar; l'altre, intel·lectual, amant dels llibres i arquitecte de professió) però es descobriran irreemplaçables l'un en la vida de l'altre. Des del dijous 14 de febrer i fins al 10 de març fan una segona vida a l'Espai Lliure, dins d'un nou cicle Aixopluc del Teatre Lliure. Smiley va vendre tot el paper disponible a la petita sala laboratori de la Flyhard. Un 100% d'ocupació que suma fins a uns meritoris 1.200 espectadors, aconseguits, butaca a butaca, de manera artesanal, amb la garantia del boca a orella. Clua celebra aquesta nova oportunitat, “un creixement natural”, i confia que l'aventura pot tenir molta més vida enllà.

Clua és fidel al gènere de comèdia romàntica. Per això, necessita que els dos personatges construeixin el seu present per un cúmul d'equívocs i que, si inicialment es provoquen un rebuig natural, després d'una primera cita desastrosa, es trobin a faltar. L'autor aprofita la broma per fer una crítica al mode de vida, que acaba sent rutinàriament festiva, de determinada comunitat gai: “En tota comèdia hi ha d'haver un punt d'ombra, la llum sense ombra no funciona”, diu lúcid. Albert Triola i Ramon Pujol interpreten els dos personatges antagònics. Clua, com l'atzar, ha sabut teixir una xarxa de casualitats per fer plausible aquesta relació de dos gais que, en una situació convencional, mai no es produiria. El final feliç que ja es va preveure per la versió del torneig de dramaturgs se segueix produint. Així com l'homenatge a pel·lícules del gènere com Quina fera de nena! (1938) del director Howard Hawks.

Guillem Clua
Autor i dramaturg El seu primer text,Invisibles, obté el Premi de Teatre Ciutat d'Alcoi 2002, any en què adapta Mort a Venècia de Thomas Mann (Sala Muntaner). La pell en flames (Villarroel Teatre, 2005) obté el premi Alcoi per segon cop i el premi Serra d'Or al millor text de l'any. El 2006 presenta Gust de cendra a Nova York (Spanish Repertoir Theatre). Tot seguit escriu Marburg (TNC, 2010). El seu primer musical, Killer, es presenta a la Sala Muntaner i a la Villarroel de Barcelona el 2011. Ventura Pons en prepara la versió per al cine. El 2012 escriu i dirigeix Smiley, una història d'amor a la Sala Flyhard i Invasión, una faula sobre la joventut en guerra, a Madrid. El seu últim text és La terra promesa, una farsa sobre el canvi climàtic.
De joc a espectacle
Smiley es va presentar al primer torneig de dramaturgs de Temporada Alta sota el títol :-). Era una peça que no podia allargar-se més de 40 minuts. Clua va caure en primera ronda davant del que seria el guanyador: Jordi Galceran. El joc entre companys amb públic s'ha convertit en muntatge, un objectiu que no perseguia el torneig. Va ser la reacció del públic el que va convidar a l'intent.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.