La Tallers, dos anys a la nevera
Faura és un exemple de T6: treball ambiciós amb dret a errar
La Sala Tallers va ser l'espai on Josep Maria Flotats va fer la primera representació del TNC, abans d'inaugurar l'equipament amb tota la pompa. Ara, el consell d'administració del TNC confia tallar la gangrena de les retallades, escapçant la programació en aquesta sala, en la qual, habitualment, s'instal·laven els projectes T6. Ahir es va estrenar l'última producció, Groenlàndia, de Jordi Faura. El 3 de març serà el comiat definitiu. Confien treure'n rendiment llogant l'espai, tot i que dilluns passat membres de la Marea Roja insinuaven la possibilitat d'okupar la Tallers per habilitar el seu punt de trobada. Flac favor per a tots, val més que trobin un espai més cèntric abandonat.
El TNC té ara en cartell l'obra d'un noruec i la d'un català inspirat en el pol nord, curiosa manera de retratar la societat pròpia. Ho permet subliminalment gràcies a la màgia del teatre, que troba connexions de cultures antagòniques a través de la ficció. Groenlàndia és un típic text de T6, amb notables recursos a escena per a un intent ambiciós. La torna serà Una història catalana, que Jordi Casanovas ha reconstruït a partir del seu aplaudit treball al T6 (2011). Faura evoca el món inuit trencant-li tot el misticisme. Aquell que li va donar Pere Riera a Lluny de Nuuk (TNC, 2010), en el qual retratava les baixeses d'una família burgesa catalana. Faura també mostra una família occidental estèril d'estimació, incapaç d'identificar-se amb la natura. Que toparà finalment amb la conseqüència dels excessos. Són uns personatges massa exagerats, que costa sentir-los propers. Ancorats en la ficció només es connecta a través de la por que genera monstres dins de cadascú. Ara, la Tallers fa olor de funeral. Groenlàndia aporta la fredor del parèntesi sense activitat i també la sensació d'apocalipsi: com fer desaparèixer el plàstic a l'oceà, costa molt assegurar que el tancament sigui provisional.
