Teatre

CRÍTICA

Jordi Bordes

Suggestives cartes d'estiu adormit

La correspondència mostra una amistat i una fe envejable en el treball comú

S'escrivien perquè en tenien necessitat. Una raó vital. Més que lluir-se amb una redacció més o menys divertida (genial el passatge de l'accident de Toldrà cap a Ceret o el descobriment de la grandària de Vilanova de Clausells a la cacera de veus que animessin a la participació d'un concert) o florida, el que esperaven era rebre la resposta. Eduard Toldrà estiuejava a Cantallops, aire pur per a la filla i aturada mandrosa al seu treball més quotidià. Era en els boscos que la música li venia exuberant, com un cop de tramuntana.

L'amistat d'Eduard Toldrà i Manuel Clausells havia de ser pedra picada. Perquè les aventures culturals (organitzacions de concerts, confecció de programa i de repartiment i, fins i tot, fórmules per garantir l'èxit de la campanya publicitària) sovint acabava de mal borràs. Però, en les seves cartes, tenien ràpid el bàlsam. Després del xàfec, preguntar per les filles. Un gest prou revelador de la proximitat d'aquest músic amb el gestor cultural incansable. Les cartes s'escriuen del 1926 al 1935 i sobta que, quan ja tenien telèfon a casa (en fan referència a les cartes), segueixin apostant per l'epístola per equilibrar un programa o per parlar-se de la bellesa.

La proposta que fa Rosa Novell és tan senzilla com honesta. Ella i el seu germà es reparteixen les cartes: ell dóna la veu a Toldrà; ella, a Clausells. Alguns cops, les cartes descansen per donar pas a alguna partitura de Toldrà que fa referència, il·lustra i harmonitza l'escena. El món de Toldrà i Clausells és d'una certa bonhomia, de misses, felicitacions d'aniversari, carn d'olla i arribar tard a l'hora de dinar. Per això no volen complicar-se gaire, només quan l'afer és de pes com quan la vaga de metal·lúrgics del 1931. La República i la consolidació de Toldrà obra mirada: per això als projectes sonen García Lorca o Stravinsky. Les cartes, abans, han fet un retrat molt acurat de la construcció de Revolt de maig, escrit per Carner. Les relacions s'acabaran en sec, per l'assassinat de Clausells (avi dels Novell, per cert). La dramatúrgia no hi diu res, amb un excés de respecte. És coherent amb aquesta correspondència amable i de bon gust.

Fragments de converses
Toldrà / Clausells
Dramatúrgia i direcció: Rosa Novell
Intèrpret: Queco Novell, Rosa Novell, Ariadna Padró (violí), Emili Blasco (piano), Maria Lluïsa Muntada (soprano)
Data i lloc: Dimarts 28 de maig al Lliure
Correspondència còmplice entre el músic i l'activista cultural


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
llibres

Immigració obligada narrada pels protagonistes

Barcelona
opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda