Un edifici, dos models

Hem arribat al cap del carrer. La qüestió del centre d'art modern i contemporani que l'Ajuntament de Girona proposa impulsar a la Casa Pastors ha derivat en allò que, en el fons, interessava determinats sectors polítics i socials: l'erosió i el qüestionament de la política cultural de l'equip de govern municipal. Al marge de subratllar la insòlita i sobtada sinceritat de l'exregidora de Cultura socialista, que se suma a la crítica a les seves pròpies polítiques, el que és evident és que l'únic interès que té el PSC i la gent que hi dóna suport és aprofitar el viatge per clavar una punyalada al nou govern de la ciutat, aquell que fa poc més de dos anys que té responsabilitats.

Fa la sensació que encara no han passat el dol d'haver perdut el poder i a mi això em sap molt de greu. Jo m'hi vaig passar 12 anys, a l'oposició, del 1995 al 2007, i per més que es busqui no trobaran mai una actuació del grup de CiU que posés en perill l'actuació del govern (socialista o en forma de tripartit) o que posés en risc alguna subvenció, per exemple. Això, malgrat que no es compartís el projecte. Fins i tot en el cas que algú discrepi dels projectes de l'equip de govern, cosa ben raonable i fins i tot positiva democràticament, crec que té el deure moral de no posar pals a les rodes.

Convé aprendre a respectar els resultats i a pair-los. No té cap sentit bloquejar l'acció municipal només per aturar-ho tot. Jo crec que l'aritmètica ho permet, però hi va haver un relleu en la configuració electoral de les darreres eleccions municipals que, sense atorgar cap majoria absoluta, sí que va propiciar un relleu clar en la candidatura més votada. Durant 32 anys (vuit legislatures) va ser la llista socialista i, des del 2011, per primer cop CiU aconsegueix ser la força més votada, amb deu regidors, i la segona ho és el PSC, amb set. D'aquí a poc menys de dos anys totes les forces polítiques de la ciutat passaran examen i la gent decidirà una vegada més. Pel que sembla, hi ha grups que no tenen interès a sumar, tenen interès a restar.

Cada cop es veu més clar que no els interessa debatre a fons el projecte per convertir Casa Pastors en un veritable referent en art modern i contemporani, que reforci extraordinàriament la posició de Girona com a capital cultural, sinó que aprofiten que se'n parla per tornar-se a manifestar a l'entorn de l'eslògan “l'equip de govern no té política cultural”.

Aquesta manifestació, ara ja despullada de tota coartada, revela, d'una banda, la impotència dels que voldrien continuar el mandarinat dels de sempre i, de l'altra, el temor que els prejudicis ideològics (i les etiquetes!) quedin desmentits cruament per la realitat. I això és així, mal que pesi a alguns: avui Girona és més cultural que mai, el pressupost públic no ha estat retallat, sinó al contrari, s'han diversificat ofertes i formats, s'ha eixamplat la relació de creadors, s'han incrementat ajuts i s'han promogut experiències pioneres i avançades: des de les noves tecnologies fins al teatre musical. I allò més positiu que ja existia no només s'ha conservat, sinó que s'ha potenciat, tal com ha de ser.

Del PSC l'única cosa que sabem és que no vol que el govern de CiU culmini la compra del fons Santos Torroella, iniciada fa molts anys per governs municipals anteriors, i que vol convertir Casa Pastors en un centre d'interpretació del patrimoni.

Als que no saben de què va, els recomano que cerquin a internet els exemples i les anàlisis de diversos experts, alguns dels quals fan una valuosa autocrítica, sobre allò que va ser la moda dels centres d'interpretació, sorgida en els anys daurats de la bombolla immobiliària. La gran majoria d'aquests centres avui no tenen sentit, són mers continents de tecnologia absurda, que tendeix a l'obsolescència de manera preocupantment ràpida... I aquí és on encara està encallat el PSC (com en moltes altres coses) i, per tant, hem de deduir que és on ens hauria dut si continués governant Girona.

Els dos models són clars: o un centre d'interpretació turística o un museu d'art modern i contemporani, que, amb l'ajuda de la col·lecció de Rafael Santos Torroella i amb la incorporació d'altres fons, revalori el nostre patrimoni artístic i, alhora, potenciï els creadors emergents i els consolidats que tots sabem. Jo sóc del parer que fer oposició política vol dir alguna cosa més que anar en contra de tot; vol dir que cal contrastar models. No sé com acabarà tota aquesta qüestió, però temo que el provincianisme d'alguns pugui deixar passar una ocasió, potser la darrera, i condemnar Girona a tenir una Casa Pastors tancada durant molts anys, i a fixar com a objectiu un model absolutament en desús i econòmicament inviable tipus centre d'interpretació del patrimoni situat al bell mig del veritable i autèntic patrimoni de Girona. És a dir, l'opció de les pantalles de plasma per explicar amb tecnologia el que ja es pot tocar de manera real a pocs metres de distància, o bé quadres i creacions del millor art contemporani gironí, català i mundial.