cultura
Isidre Grau
Narrador
“M'interessa explorar el sentit de la vida”
Durant els anys 80 vaig escriure molta narrativa breu per experimentar temes i tècniques
Isidre Grau (Cerdanyola del Vallès, 1945) és un autor de raça que ha depurat cada cop més el que escriu, tant les novel·les com, encara més, els relats. Ara afegeix a la seva llarga trajectòria una perla més, el recull de tretze relats El dia de l'incident, primer títol seu amb Meteora.
Aquest és el seu vuitè recull de narracions i, a més, fa anys que és professor de l'Escola de l'Ateneu d'aquest gènere. I els editors diuen que els contes no es venen... Què en pensa?
Ningú no nega els mèrits del conte, però vivim l'anomalia d'un mercat poc llegidor on, qui llegeix, es decanta pels totxos que omplen més. Falta veritable mentalitat literària.
Què el fa decidir si una història ha de quedar-se en conte o pot créixer fins a la novel·la?
Normalment, les històries em neixen amb vocació de conte o de novel·la, sense descartar canvis. Per exemple, Ella va dir no era un projecte de novel·la i va acabar en relat llarguet.
La seva narrativa sempre ha estat elegant, poc estrident. Parla de la vida mateixa. No li interessen altres registres?
Suposo que l'elegància se m'atribueix pel treball del llenguatge, però en els meus arguments hi ha estridències i trencaments dramàtics i còmics. No m'interessa tant retratar la vida com explorar-ne el sentit intern.
Com a lector s'ho passa bé llegint si fa no fa el que vostè escriu? O de tant en tant gaudeix d'un thriller ben sanguinolent?
M'agrada tot el que està ben armat i sóc de gustos molt lliures i variats, però reconec que les fantasies barroques i el sang i fetge no m'atreuen.
Va escrivint contes segons li arriben i després els reuneix en un sol llibre. O els treballa tots seguits, com una novel·la?
Durant els anys 80 vaig escriure molta narrativa breu, en bona part per experimentar temes i tècniques, recollida a l'antologia La pell dels anys. Contes 1981-1994 [Salobre, 2008], però després em vaig centrar més en la novel·la. Ensenyar les tècniques del conte m'ha convençut de la seva superioritat literària i m'ha fet venir ganes de tornar al gènere. Algunes històries han estat gestades entre novel·les, però no els he donat la forma definitiva fins que en els últims dos anys he articulat un recull. Continuo amb més novel·les, i no penso abandonar els formats breus; tant és així que he obert la sèrie dels Biolits –instants de vida passats per la literatura– que quinzenalment publico a la revista digital Núvol.
Els contes d'El dia de l'incident tenen denominador comú?
Sí, en tots hi ha una circumstància que altera la rutina, un imprevist que fa encarar la pròpia existència amb uns altres ulls, sota una altra claror, que diu el subtítol.
En general mostren un optimisme subtil, tot i que parteixen de situacions no gaire felices, com ara la soledat, la malaltia, conflictes diversos...
Un altre lligam d'aquests contes és la voluntat de desdramatitzar, malgrat que les situacions de fons siguin dures. Potser és que amb els anys aprenem que rarament no n'hi ha per tant, que la sang no arriba al riu. Ironia, sarcasme, tendresa, indulgència, són actituds més que recomanables per capejar tots els temporals.
Si hagués de convèncer un lector perquè llegeixi El dia de l'incident, què li diria?
Que hi entri sense prejudicis, que hi trobarà històries molt llegidores, de moltes textures, que li refrescaran vivències que potser en un moment o altre ha experimentat. Si me n'he sortit, tindrà més ganes de viure lúcidament.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
