Cultura

CRÍTICA

Jordi Bordes

Subtil òpera ‘líquida' de menjador

Òpera de Butxaca incita una relectura de ‘Dido & Aeneas' de Purcell, en funció única

U n privilegi semblant al que devien gaudir aquells activistes de la llengua catalana i el teatre contemporani europeu per les dècades dels 50 i 60 en menjadors particulars. La funció única de l'òpera líquida (incorporen aquest adjectiu per definir-lo de mal·leable i possibilista) Dido & Aeneas reloaded recorda el que devien ser aquelles sessions, quasi clandestines, teatrals. El públic va celebrar àmpliament una mirada de quatre joves compositors sobre la partitura de Purcell. La dramatúrgia de Cristina Cordero és intel·ligent quan obvia Aeneas, deixant-lo fora de la sala (transformat en les notes embriagadores que sonen del clarinet) per traslladar el conflicte de Dido amb la seva confident, Belinda. En realitat, les bruixes del llibret de Nahum Tate es converteixen en les ombres de les protagonistes: les pors i inseguretats són el taló d'Aquil·les a l'amor i a la vida.

La peça musical navega des de l'electrònica (que no es fa gens pesada) al quartet que cus dues veus i els dos instruments. Tot i la limitació del moviment, les dues intèrprets aconsegueixen presentar uns personatges entre feliços i torturats (depèn de cada escena) sense excessiva gesticulació, una subtilitat coherent amb el traç prim de la proposta escènica que s'agraeix. El director escènic Jordi Pérez Solé aconsegueix un cop d'efecte amb els ciris, les màscares i el cor en formol que no és sinó el desig de la mateixa Dido, que decidirà sacrificar. La referència a l'Europa que voldria estimar però que es veu obligada a respondre a les ordres del capitalisme queda, certament, desapareguda. Potser millor perquè, tot i ser un bon motor per arrencar la dramatúrgia, massa evidències l'haurien embrutat innecessàriament.

Dimecres al vespre, una cua immensa esperava pacientment trobar un lloc a les banquetes de l'antic amfiteatre anatòmic de Barcelona, veí de l'Institut d'Estudis Catalans i de la Biblioteca de Catalunya. Va ser el recordat Pepe Otal el que va obrir, anys enrere, aquell espai per al culte de l'òpera amb una funció entre còmica i tràgica de Don Giovanni (2004). Cal girar el panorama i treure l'òpera contemporània de les catacumbes. El públic de dimecres seria fidel còmplice amb propostes com la de Dido & Aeneas reloaded.

DIDO & AENEAS RELOADED
Compositors: Xavier Bonfill, Raquel García-Tomás, Joan Magrané, Octavi Rumbau
Intèrprets: María Hinojosa i Anna Alàs i j Jové
Músics: Víctor de la Rosa (clarinet) i Cèlia Torres (violoncel)
Data i lloc: Antic Amfiteatre Anatòmic de Barcelona, dimecres, 21 d'octubre.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Triomf femení total

Sant Sebastià

La drim_maxín publica un disc gravat en un mas durant dos dies catàrtics

girona
Un tast de...
Els Premis Literaris de Girona Fragments dels llibres guanyadors de novel·la, assaig i poesia

Amor a l’art

L’estiu del 1978 a Girona clausura el festival

sant sebastià

Viatge a la Girona ‘quinqui’ de l’estiu del 1978

sant sebastià
Crònica
música

Tres senyores veus al Grec

Barcelona

Oriol Bohigas lliura el seu fons a l’Arxiu Nacional

BARCELONA

Pilarín Bayés, Azagra, L’Avi, Jordi Bernet i Quim Bou, al Girocòmic

girona
Música

Cent anys de cant coral a les Planes

Les Planes d’Hostoles