Cultura

CRÍTICA

Jordi Bordes

Una festa desbarrada i nihilista

El Conde de Torrefiel signa una peça entre monòleg, assaig i ‘performance'

Q ui conegui el treball de La Veronal, hi veurà molt de ressò en aquest treball del Conde de Torrefiel. No és que li facin un homenatge, sinó que ells mateixos també col·laboren habitualment amb la dramatúrgia del grup de Carlos Morau. Una letàrgica i alhora captivadora classe de tai-txi és una escena que avança per on dispararan aquest cop els del Conde de Torrefiel. Ells reconeixen que tenen una forta influència en la literatura. També en el cinema d'autor. I, molt probablement, deuen allargar sessions informals de conversa amb el carpe diem vitalista. A l'espai escènic, però, despleguen un món fosc, tot i que amb moltes picades d'ullet a la comicitat i a l'arquetip. Que beuen de la font dels monòlegs, però trencant el codi de la cantarella graciosa: és de gran fredor i implacable, en què retraten com serà el futur de la societat: el segle XXI és poc més que brossa; la intel·ligència és una arma per aprofitar-se dels privilegis que puguin absorbir.

Les amigues són les úniques que es troben un cert consol, desenganyant-se d'una vida que quasi menystenen. Però, en canvi, hi ha espais per al joc i la caricatura amb uns heavies molt enrotllats, molt més previsibles i acomodaticis que el que la seva aparença pugui resultar. Només cal disposar del descodificador de heavies per comprendre'ls. Són lectors de 2666 i uns romàntics impossibles. Molt més perillosos són els patxangues. Que no tenen més discurs que el xumba-xumba, viuen de les escorrialles d'oferta del Mercadona i el Condis i superen la seva buidor despullant-se i provant tot allò que està prohibit, per veure si els dóna alguna llum al seu angoixant present. I, de sobte, un quadre d'una estètica absoluta que trenca el ritme trepidant i desbarrat. Hi ha una voluntat plàstica, també!

El Conde de Torrefiel és, ja, un grup de culte per a minories. Van rebentar els aforaments del Festival Terrassa Noves Tendències (TNT), així com les dues sessions del Sâlmon. S'ha quedat públic al carrer! El seu univers, atractiu per a un públic compromès però també per a un espectador més ampli per la seva posada en escena aparentment intranscendent, mereix més funcions a Barcelona.

LA CHICA DE LA AGENCIA NOS DIJO QUE HABÍA PISCINA EN EL APARTAMENTO
El Conde de Torrefiel
Direcció: Pablo Gispert
Intèrprets: Cris Celada, Tanya Beyeler i companys convidats
Data i lloc: Dijous, 24 d'octubre, Sala Pina Bausch del Mercat de les Flors.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Taradell denuncia la sostracció de patrimoni històric al Molí dels Sors

Taradell

Guanyem Badalona considera que cancel·lar l’obra de Joel Joan és una “decisió il·legal”

Badalona

Trencant etiquetes

Roses

Viatge al fons del ‘miracle’ agrícola

barcelona

Humor com a teràpia contra el feixisme

Barcelona

Una tria d’obra gràfica de Polígrafa revisa quaranta anys d’art contemporani

Castell-platja d’Aro

Antonio Orozco: pura emoció, a Cap Roig

calella de palafrugell
Ficomic farà unes noves bases per  al seu gran premi
còmic

Ficomic farà unes noves bases per al seu gran premi

audiovisual

‘El Senyor dels Anells’, el 2 de setembre del 2022