Cultura

Crítica

teatre

Goldoni blanc

La gràcia en un Goldoni és aconseguir un embolic fenomenal, més enllà que sigui una acció gaire creïble. Passa tant a Els feréstecs (ben premiada en els darrers Butaca que repetirà aquesta temporada al Lliure) com a Un jeta, dos jefes. En aquesta ocasió, certament, l'original d'Il servitori de due padroni, té una ambientació diferent i es completa amb jocs dramatúrgics intel·ligents (encara que la trama segueixi ben prima i fugaç).

L'adaptació que és ara al Paral·lel (i que aspira a fer una llarga estada prorrogant, si és possible, abans de fer gira per Catalunya i l'Estat espanyol) barreja el català i el castellà, de manera espontània. I és que el director Alexander Herold (juntament amb Paco Mir) és l'artífex de l'èxit Pel davant i pel darrere i creu fermament que el públic celebra aquest bilingüisme del carrer. Se segueix ambientant en els anys seixanta i els protagonistes són una mena de màfia de paper d'estrassa. Herold també ha importat la idea d'ambientar l'espai amb un quartet que contagia optimisme i bon ambient (si es venguessin discos a la taquilla, farien un plus de beneficis) tant a l'entrada com mentre hi ha els canvis de decorat. Que apareguin els actors a fer d'estrelles convidades és un valor més que diu de la complicitat imprescindible per tenyir de comèdia el Victòria.

Diego Molero és un lloable Dino, el servent maldestre que embolica tant com no voldria la peripècia dels protagonistes. Fa riure i és empàtic amb el públic, que accedeix a participar-hi, mentre la resta ho celebra aplaudint. Mireia Aixalà té un paper doble que li permet anar de la part més tova a la més dura, tot sempre per fer riure. Les patinades de Miner Montell primer espanten, després són molt celebrades (“caic bé!” admetia en una trobada amb la premsa, fa uns dies). Toni González juga a fer d'actor exagerat sense embafar (Marlon), mentre que Anna Gras (Amanda) és la bleda 100% de la funció.

Espectacle d'humor blanc, tot i les rebregades de Maria Lanau (Loli), que garanteixen un divertiment goldonià amb sorpreses pròpies de la dramatúrgia del segle XXI, que juguen a favor. Les rèpliques farcides amb “ch” permeten allargar la diversió i l'interès, més enllà de la patacada. Un jeta, dos jefes defensa, amb Bits, l'amor a l'humor blanc per a tots els públics, sense més pretensió que garantir una bona estona d'optimisme. I s'agraeix, també.

Un jeta, dos jefes
Autor: Richard Bean (adaptació de Paco Mir)
Director: Alexander Herold
Intèrprets: Diego Molero, Mireia Aixalà, Jofre borràs, Roni González, Anna Gras, Maria Lanau, Josep Maria Gimeno, Miquel Ripeu, Miner Montell, Xavier Serrat i Amélie Angebault Quartet
Dissabte, 1 de febrer (fins al 30 de març). Teatre Victòria.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Sopa de Cabra tancarà el 26 de novembre de 2022 al Palau Sant Jordi la gira del 30è aniversari de ‘Ben endins’

girona

Sopa de Cabra tornarà al Palau Sant Jordi el 2022

girona

De 25 en 25... de moment

Barcelona

Mor Almudena Grandes

Barcelona

Última nota de Sondheim

BARCELONA

El Pot Petit publica el conte ‘El drac Rac’

GIRONA
PUBLICACIONS

La ‘Revista de Girona’ viatja als centres escolars

publicacions

‘Les Garrotxes’ entra a les fleques i pastisseries

ART

Primera gran retrospectiva de Dalí a Corea