Cultura

circ

Crònica

El bolet ‘màgic'

Des de fa tres anys, pels volts del municipi de Figueres (primer va aparèixer dins del pati d'armes del castell de Sant Ferran i, des de l'any passat, al recinte firal), surt un bolet de copa vermellosa i de dins del qual se sent una remor d'uis i ais que sembla que hi hagi assemblea de barrufets. I no. Des de fa tres anys, Figueres s'ha agermanat amb el circ i permet que esclati i deixi anar les espores (un punt al·lucinògenes, per allò de veure uns exercicis i unes contorsions impossibles) amb les 24 atraccions inèdites a Europa del Festival Internacional de Circ. Avui, fan les tres sessions de l'espectacle vermell (11.30 h, 16 h i 19.30 h). Dijous i ahir dissabte, va ser el torn de les del blau. El jurat ha de valorar ara quines són les companyies que pugen a l'espectacle d'or (funció única demà a les 20.30 h) i, més tard, també quines són les premiades amb l'elefant de cames llargues dalinià.

Diuen que en qüestió de minuts la pista del Cirque Medrano es desfà, just acabada l'entrega de premis. No tornarà fins l'any vinent. Què passarà durant tot aquest temps? La Generalitat ha decidit enguany col·laborar amb el finançament (amb un crèdit retornable) perquè entén que hi ha un treball de públic inqüestionable. Dissabte, ja es parlava de més de 24.000 entrades venudes, superant un altre cop l'any passat. Però treballar el públic no és només congregar en poc temps un gran nombre d'espectadors (tot i ser una acció quasi heroica i que té un fort impacte a l'entorn de Figueres), sinó que aquest públic es familiaritzi amb l'espectacle. En aquest sentit, el festival del circ (que es mou amb un pressupost d'uns 560.000 euros, però molt lluny dels més de 3 milions del de Montecarlo, per exemple) necessita ampliar el seu calendari. O, si més no, el municipi ha de garantir majors facilitats per accedir a les arts escèniques: tenir un festival que converteix Figueres en capital del circ per uns dies, és un extraordinari valor per deixar-lo isolat; cal que les activitats facin xarxa amb la realitat que ha aconseguit la Fundació de les Arts del Circ de Genís Matabosch.

Divendres al matí, les opinions dels alumnes que assistien a la pista (hi havia mestres que es queixaven que els van convèncer dient que veurien tot l'espectacle vermell i només tenien dret a una part) eren pràcticament unànimes. Directius de l'escola d'Ordis avisaven que preparaven unes colònies a Barcelona i que un grup aniria al Petit Liceu. Els nens des de P3 assistien nets d'informació per aconseguir una sorpresa, entenent l'activitat com una acció lúdica. Uns altres de 3r d'ESO del Santa Eugènia havien fet una visita a les instal·lacions del Municipal de Girona, però no a una funció. Els alumnes confiaven de trobar-hi lleons! (N'hi havia un que n'havia vist en un circ, a l'Equador!) Alumnes de l'institut Carles Rahola i Taialà de Girona, de segon d'ESO, deien que havien vist Cats l'any passat en català a Girona, però que, si els deixessin triar quin espectacle volien veure, optarien per un monòleg. Mentre que un noi confiava a veure salts mortals, la companya aspirava a veure serps i tigres però no pallassos, “perquè em fan por!” Per últim, les opinions de dues nenes de tercer de primària, la Berta i l'Afra (que, per cert, és enxaneta dels Esperxats de l'Estany), de Porqueres, que ja hi havien anat l'any passat. La Berta també va anar amb la família al Circ Cric, deia. L'Afra creia que al musical del Súper 3; en realitat, es referia a la festa dels súpers. Per cert, que el Rick (en realitat, David Marcé) havia estat un bon veí del vuitè de l'escala de l'Afra, que els duia marxandatge i els carnets dels súpers. Fi de l'enquesta rudimentària.

Per últim, valoracions de l'espectacle vermell. L'espectacularitat del Circ Nacional de Pyongyang és manifesta, tot i que en l'assaig general se'ls veia massa accelerats i sovint superaven l'acrobàcia, que acabava en patacada salvada amb ofici. El funambulisme a gran alçada del Troupe Karpov, molt nets, van fer un exercici perfecte de risc. Pastelito, revolucionat, s'endú el públic de seguida (crida “visca Figueres” i “vsca Catalunya”; sap el terreny que trepitja). Quan llueix és en la seva faceta de músic i de cantant. Pastelito, no és un pallasso (tot i que té un cara blanca per a rèpliques); és un xouman. Els cossos esculturals els posen Cristian Gómez (cintes aèries, preciós) i els Olipo's Brothers amb uns mà a mà notables(però el més celebrat per les noies d'institut va ser quan es van despendre de l'armilla per deixar el tors depilat nu). La fusió de tots els elements (i entre elles, també) la van signar magistralment les contorsionistes de Mongòlia Erka. Treball d'elevada dificultat, tenyit de preciositat; un magnífic pont per accedir a nous ports d'arts escèniques. Els bolets són més saborosos quan es cuinen ben saltejats a la paella.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.