Interpretació amb molta intensitat

En el marc de la sempre interessant i prestigiosa programació de la Schubertíada de Vilabertran es va poder escoltar el Trio Parnassus, en una excel·lent interpretació d'obres d'estètiques diferents que, emmarcades temporalment des de principi del segle XIX fins a finals del XX, donaven una visió de la ductilitat dels intèrprets davant d'un repertori tan exigent com el de trio amb piano. El concert va començar amb la Sonata (trio) en si bemoll major, D 28 de Franz Schubert. En aquest primer intent reeixit de Schubert d'escriure per a corda i piano, el Trio Parnassus va començar a mostrar el seu potencial interpretatiu, i tot i que la versió que en va oferir estava encara una mica distant, va saber desgranar les petites subtileses que té aquesta obra de joventut del compositor austríac. Per acabar la primera part es va presentar el Trio en re major, Op. 1 del compositor americà d'origen austrohongarès Erich Wolfgang Korngold, escrit el 1910. Tant en l'allegro non troppo con expressione, d'una notable intensitat, com en el segon moviment (scherzo: allegro), va destacar la conjunció en la concepció dinàmica i en els frasejos. La present sensibilitat del larghetto va ser comunicada pels músics amb molts matisos i subtilitats, i es va aconseguir una atmosfera d'introspecció que es va difondre per tot el recinte, fet que va contrastar amb l'energia de l'últim moviment, i es va demostra el seu gran ventall de possibilitats interpretatives.

En la interpretació de l'Impromptu 1986 del compositor Joaquim Homs, i en el Trio núm. 2 en do menor, op. 66 de Felix Mendelssohohn, qualificat per Robert Schumann com el millor trio escrit a l'època, els membres del Trio Parnassus van desplegar definitivament tot el seu potencial en un concert que va tenir en l'obra del compositor d'Hamburg els moments de més intensitat, i va oferir una bellíssima interpretació amb molta ductilitat i direccionalitat del discurs musical, la qual cosa va potenciar l'equilibri entre els tres instruments que Mendelssohn va plasmar en aquesta partitura extremament pianística.

El Trio Parnassus (Chia Chou al piano, Yamei Yu al violí i Michael Gross al violoncel) va exhibir de manera contundent les virtuts com a trio: la intensitat, els frasejos, les accentuacions, els contrastos i la coordinació en l'articulació, i va mostrar de manera irrefutable com dialoguen les veus en la música de cambra, amb independència però formant part d'un tot.