Agafar-se un globus

Què s'ha de fer per crear un espectacle? Un bon punt de partida és abraçar-se a un globus. Com han fet els Farrés Brothers. Tripula és un bon exemple de teatre familiar, que sap generar complicitats creant un ambient lúdic i divertit i aconseguint alguns instants màgics amb una llanterna i un colador. La 25a edició de la Mostra d'Igualada acaba avui demostrant, novament, que és un aparador vàlid per conèixer les novetats del teatre familiar a Catalunya. Se sap el que hi ha i també es convida al fet que existeixi el que hi haurà. Perquè un bon nombre dels espectacles que es presenten en aquest aparador posteriorment cobren vida i es poden veure en festivals i programacions de renom. El públic, sigui a carrer o a sala, manté fidel la seva curiositat. Els artistes agafen el globus i deixen que el vent els dugui a nous horitzons escènics. Els espectacles que funcionen són, però, aquells que saben posar un timó, que saben enfocar quin és el destí que aspiren, que volen relatar. Perquè tot i l'excés d'elements atractius (música en directe, manipulació d'objectes, escenografia versàtil i amb sorpreses...) s'ha trobat a faltar aquest any algun muntatge de temes controvertits que ataquen amb profunditat.

Farrés Brothers han convidat el públic que entri dins d'un globus. Els convida a fer un viatge sense moure's de dins de la nau. Saben traspassar l'emoció i troben la complicitat contínua de canalla i pares, ja sigui traient-se les sabates o convertint-se en pilot automàtic. Els Farrés s'han embrancat en un projecte ambiciós, que forçosament haurà de mirar cap a grans festivals (com ara el Minigrec d'enguany) i programacions Pirineus amunt perquè necessita un espai no convencional. Però garanteix una aventura rica, amb moments poètics. Roger Bernat va triomfar el 2007 amb el Domini públic, una mena d'estudi sociològic de carrer en què (abans els adults, ara els adolescents, gràcies a la coproducció amb el TNT de Terrassa) la gent es mou si pot en grup, a partir d'unes preguntes, aparentment innòcues. La seva simplicitat ha de permetre que el joc (amb algunes alarmes reveladores com ara els diners que es gasta la joventut en mòbils i no en, per exemple, música o altres productes culturals) circuli molt bé per a programacions tant en instituts com en programacions per a joves.

Maduixa Teatre ha tornat a triomfar amb Dot (com ja havien fet en el festival Fetén de Gijón) i que ara estarà també en el Minigrec. És un treball a mig camí de l'audiovisual i la dansa que, sense una dramatúrgia complexa, evoca moments de sorpresa i altres amb un punt d'emoció. Juguen bé les seves cartes.

GagsONtrix venia a Igualada amb el segell de possible èxit sorpresa. La Mostra de Teatre de Barcelona el va premiar. Un trio que fa mim i juga l'humor surrealista sense ni un recurs de so ni tampoc cap element d'attrezzo té molt de mèrit. Arrenca convencent tothom però la llargada dels gags, la insistència en un humor que acaba sent massa simple i de gest massa reiteratiu acaba perdent tensió.

La Mostra és un reflex de la collita d'enguany del teatre familiar. I es confirma que les companyies han optat per projectes amables, atractius, efectistes. En general, han defugit de buscar projectes ambiciosos, controvertits. No és un dèficit de la Mostra, sinó dels temps que ens toca viure. Sembla que aquest 2014 es recuperaran les gires a Catalunya. Una notícia indispensable. Cal que les bones idees tinguin temps i entusiasme per convertir-se en espectacles rodons. Cal agafar-se un globus, conèixer quins corrents d'aire es busquen i no defallir en l'intent. El vent, com la creativitat, encara és lliure.