cultura

L'Avenç, referent a Esplugues

L'entitat ha promogut els últims 108 anys a Esplugues l'aprenentatge d'arts i expressions culturals

L'activitat del centre s'ha vist interrompuda per la guerra civil i un incendi

L'entitat s'ha adherita la declaració del Parlament sobre el dret a decidir i ajuda Òmnium

No ets d'Esplugues si no vas veure les pel·lícules els divendres per la nit a la pista de l'Avenç”, diu una usuària de Facebook. I és que qui és d'Esplugues coneix, d''una forma o altra, una entitat que ja ha complert 108 anys i que ha estat un referent en la promoció de la cultura popular. Va ser el 1906 quan, amb el nom de “Centre L'Avenç”, naixia una entitat a Esplugues que des de llavors ha propiciat el desenvolupament de la cultura local amb diferents formats. El local social on es va instal·lar l'entitat, la masia on avui hi ha el Casal de Cultura del municipi, va ser escenari de tota mena d'expressions i aprenentatge de les arts: pintura, música, cant, teatre, cuina... Al mateix temps l'Avenç procurava impulsar l'esport dins de les circumstàncies del moment. El patinatge i el futbol van ser els primers esports practicats a Esplugues, gràcies a aquesta entitat.

Aquestes activitats van anar quallant en la programació de l'Avenç de forma progressiva i algunes d'elles amb més èxit que altres. Segons explica l'actual president, Lluís Tarrés, “la més profundament arrelada va ser la del teatre”. Una data inoblidable per al grup de teatre L'Avenç, segons relata el president de l'associació, va ser la presència d'Àngel Guimerà a la representació de l' obra L'ànima és meva, on va elogiar els actors i el director. El mateix dia es va descobrir la placa que dóna el seu nom a un carrer d'Esplugues.

L'Avenç va impulsar actes culturals i també festes de caire més popular, com la festa major d'Esplugues. Segons expliquen els responsables de l'entitat, “en aquell temps la festa major tenia una rellevància cabdal i L'Avenç en aquest aspecte era la entitat capdavantera”. I posen com a exemple l'aprofitament que l'entitat va fer de la pista rodona que van construir per patinar. “Allà muntaven un envelat que era l'admiració de tota la comarca”, assenyalen.

Però l'Avenç no només era un referent cultural per al municipi. Una de les activitats més importants que l'entitat duia a terme, gairebé des de l'inici de l'activitat, va ser la creació d'una caixa d'estalvis. Aquesta caixa, a més de servir per estalviar, disposava d'una anomenada Secció de Quintes que facilitava als impositors l'import de la quota per evitar fer el servei militar. També es facilitaven crèdits als pagesos a un interès reduït. Els adherits havien de pagar una quota mensual de 10 cèntims.

L'any 1922 va ser una data destacada per a l'Avenç, ja que el primer president de l'entitat, Pau Pujol, va regalar a l'associació el solar on avui encara s'hi troba. L'any 1923 es va començar la construcció de l'edifici amb la col·laboració de tots el socis. L'any 1924 es va inaugurar de forma provisional el nou edifici. La seu encara no estava acabada però ja s'hi podien celebrar actes. En aquesta nova etapa els responsables de l'Avenç van adquirir un projector de cine. Eren els primers temps del cinema i el lloguer de pel·lícules era molt car. Per això varen decidir compartir les pel·lícules amb l'Ateneu de Sant Just Desvern. Finalment es va acceptar un contracte amb un empresari que tenia diverses sales per projectar les seves pel·lícules.

Les activitats de l'Avenç es van anar consolidant amb l'excepció de l'orfeó que Pau Pujol, un dels presidents, havia creat. Era un gran amant d ela música i va buscar cantants entre les veus més apropiades dels joves socis. Després de passar per diferents directors, “l'orfeó es va anar esmorteint per manca de direcció adequada”, explica l'actual president. L'orfeó no va revifar fins que el Grup Excursionista Germanor, filial de L'Avenç, en va crear un altre. Aquest sí que va tenir èxit sobta la direcció del mestre Pere Mañé i Baleta. Va arribar a tenir 140 cantaires i, segons els actuals responsables, “gran ressonància”. No obstant això, l'orfeó havia tornat a perdre empenta, fins que l'any 1930 es va posar en mans de Joan Tomás. Va ser aquell any quan es va crear l'Acadèmia de Declamació. Arran d'aquest nou instrument es va emprendre la representació d'obres dels escriptors més representatius de l'època, com Josep Mª de Segarra.

A l'Avenç es van programar cursets, conferències i concerts de forma constant fins a mitjans de l'any 1936. Amb motiu de la guerra civil tota l'activitat va quedar aturada i l'edifici va ser ocupat per la CNT, que hi va establir la seu d'un comitè. Un cop acabada la guerra, i amb tots els arxius desapareguts, es va intentar reprendre les activitats. Segons els actuals responsables, va ser una tasca difícil “degut a l'amargor d'aquell temps i a la manca de diners a la caixa. Calia doncs realitzar un gran esforç”.

Una de les primeres reformes que es van escometre va ser un canvi de nom. L'Avenç va passar a dir-se Centro Cultural. També va canviar la junta directiva, que es va plantejar uns nous objectius que de mica en mica es van assolir. Des de l'entitat es recorda que en els anys quaranta, la sala principal s'omplia de gom a gom a l'hora del ball, A més, es feia molt difícil poder adquirir una llotja o unes entrades per a la funció de teatre. “Encara que la vitalitat de l'entitat no era tan manifesta com abans de la guerra, el Centro Cultural seguia essent la societat més representativa del poble”, assenyala el president. Però l'entitat va viure un trasbals important quan, un diumenge del mes de gener de l'any 1969, un incendi produït per l'explosió d'una caldera va destruir la sala i l'escenari. Només es va poder salvar la zona destinada al cafè.

La reconstrucció de l'edifici es va dur a terme amb molts esforços per part dels associats. Per la festa major de Sant Mateu del 1971 es va inaugurava la nova sala amb una exposició d'art en la qual van participar tres artistes de renom universal: Angelina Alós, Xavier Corberó i Eulàlia Fàbregas.

El llavors Centro Cultural va tenir un respir econòmic, en aquells temps difícils, amb l'activitat de la discoteca Silex, que durant cinc anys es va instal·lar a la sala nova de l'edifici. Però aquesta activitat, que no encaixava gaire amb la trajectòria de la societat, va ser aviat suprimida. L'any 1978, el Centro Cultural es va tornar a anomenar-se L'Avenç.

En l'actualitat compta amb 335 socis i 13 seccions que tenen vida pròpia. En els 108 anys de vida, l'entitat ha tingut 17 presidents. El repte de l'Avenç és, ara, “ recuperar una centralitat cultural que s'havia difuminat des de l'entrada dels ajuntaments democràtics i el nou esclat de l'associacionisme”, expliquen des de l'Avenç. L'entitat pretén ser el referent del teatre a la ciutat amb una programació estable i vol reforçar altres activitats relacionades amb la cultura popular . El president afegeix que “com històricament ha passat, L'Avenç és fidel reflex del moment polític actual”. L‘entitat s'ha adherit a la declaració del Parlament sobre el dret a decidir i ajuda Òmnium cedint espais per celebrar-hi actes “en referència a la defensa de l'escola en català o a la voluntat de ser un país normal”, diuTarrés.


L'AVENÇ

ANY DE FUNDACIÓ:

1906

POBLACIÓ:

ESPLUGUES DE LLOBREGAT

NOMBRE DE SOCIS:

335

13
seccions
té ara l'entitat dedicades al cinema, el futbol, e billar, el tennis taula, l'excursionisme i la sardana, entre altres
1969
va ser l'any
en què un devastador incendi va destruir la pràctica totalitat de les instal·lacions, que es van haver de reconstruir.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

llengua

Plataforma per la Llengua homenatjarà els seus socis en els onzens premis Martí Gasull

barcelona
PATRIMONI

Enllestida amb èxit la fosa de la nova campana ‘Carme’ de Mataró

MATARÓ
Crònica

Guillem Gisbert, la primera masurca

música

‘Eufòria’ torna al palau Sant Jordi el 30 de juny amb un doble concert

Barcelona
música

Lluís Figueras & The Demons estrena el videoclip de ‘Lagarto Lagarto’

girona
CÒMIC

La il·lustradora Marika Vila guanya el Gran Premi Comic Barcelona

Barcelona
Crítica

Sara Blanch, l’estima d’un cant

festival

A Morella reflexionen sobre el poder dels algoritmes

Morella
cinema

Kristen Stewart protagonitzarà la nova pel·lícula d’Albert Serra

barcelona