cultura

CRÍTICA

jORDI BORDES

Musical fresc i intranscendent

Aquell parell que van triomfar amb Pegados i que van ser ambiciosos amb la comèdia musical Merda d'artista (Ferran González i Joan Miquel Pérez)han tornat amb una peça genuïnament seva. Fer passar una molt bona estona el públic a través d'unes bromes surrealistes que els diverteixen, a ells mateixos. El quadre dramatúrgic és tan prim com inútil. És l'excusa (se'n riuen d'ells mateixos i de tot plegat) per anar desgranant versions de les cançons que estan més ben situades en el rànquing d'internet. El Youtube d'avui és el karaoke d'ahir, o la cançó d'estiu dels vuitanta: com més sonen, més gran és la influència en els altres músics i fans.

El quartet escalfa l'escena de seguida. En tot moment s'adrecen a un públic jove i adult, però la canalla també hi entra amb facilitat, en part per t la sorpresa de les bromes ridícules que s'atreveixen a defensar a dalt l'escenari. Hi ha un gust per l'excés (en caricatura, no pas en recursos escenogràfics, que semblen sortits de la Industrial Bolsera!) però sobretot per un humor surrealista, beneit, ximple, que desarma qualsevol pretensió. Hi ha un toc de Monty Python, de món absurd, intranscendent, descregut, al qual se li pot treure partit en el vessant còmic. El més pedant serà el més vilipendiat.

Amb la seva empatia, connecten perfectament amb el públic (podrien ser un grup perfecte per a comiats de solteres...!) i arriben a fer-lo ballar davant de les butaques. Ara, en cap moment obliden l'atenció per cantar, per entonar. S'ho passen bé, però la música (que pot patir d'un transvestisme en la seva adaptació) sempre és la raó de ser a l'escena. Molt refrescant per aquest estiu que s'ha avançat. Triomfaran.

Seria molt bo, però, que, quan en tinguin ganes, ataquin amb un nou producte amb més rellevància artística (sense necessitat d'abandonar la comèdia musical). Perquè són capaços de fer-ho i tenen l'empatia perquè el públic els segueixi. Cal donar una nova oportunitat a productes bestials com aquell Merda d'artista! del Grec de l'any passat, que tenia molta gresca i desinhibició, però en el qual s'entreveien unes ombres de profunditat dramatúrgica.

CLICKS
clicks
Arranjaments: Joan Miquel Pérez
Intèrprets: Sergio Alcover, Ferran González, Jordi Grifell, Joan Miquel Pérez
Lloc i dia: 17 de maig (dissabtes i diumenges fins al 7 de juny) a la sala Latino del Principal de Barcelona.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a

[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

llengua

Plataforma per la Llengua homenatjarà els seus socis en els onzens premis Martí Gasull

barcelona
PATRIMONI

Enllestida amb èxit la fosa de la nova campana ‘Carme’ de Mataró

MATARÓ
Crònica

Guillem Gisbert, la primera masurca

música

‘Eufòria’ torna al palau Sant Jordi el 30 de juny amb un doble concert

Barcelona
música

Lluís Figueras & The Demons estrena el videoclip de ‘Lagarto Lagarto’

girona
CÒMIC

La il·lustradora Marika Vila guanya el Gran Premi Comic Barcelona

Barcelona
Crítica

Sara Blanch, l’estima d’un cant

festival

A Morella reflexionen sobre el poder dels algoritmes

Morella
cinema

Kristen Stewart protagonitzarà la nova pel·lícula d’Albert Serra

barcelona