cultura

CARLES PORTA

PERIODISTA I ESCRIPTOR

“El problema de Lleida és la seva falta d'autoestima”

Les guerres són molt dures, són la lliçó de vida més important que pots aprendre, és veure com la gent es mata entre ella; la misèria arriba a extrems enormes i mor gent de totes les edats

Imitar Bigas Luna és impossible, hauria quedat ridícul; de Bigas n'hi va haver un i no es repetirà. És únic i inimitable i va ser un gran cineasta

Curiós.
Carles Porta, periodista, escriptor i cineasta, és un home que no es vol quedar mai a la superfície de les coses; ell sempre va més enllà del que la resta de mortals veiem. El seu treball periodístic i aquesta dèria de ser curiós l'han dut a visitar diversos conflictes bèl·lics per, des de primera línia de foc, informar de tot el que passava en el lloc més recòndit del món. Després van ser les notícies pròpies de la novel·la negra, com els crims de Tor i Fago, els fets que el van enlluernar. A les estanteries de casa hi té diversos premis tot recordant-li que els periodistes no poden baixar la guàrdia. És cineasta i productor, i en el seu darrer treball ens parla d'un possible terrible món.
Ser pagès és la cosa més important que hi pot haver perquè sense ells no menjaríem

Li acaben de concedir el premi Godó pel llibre sobre el cas de l'esfereïdor pederasta de Castelldans, David Donet, que abusava dels nens que havia recollit del carrer i els donava la seva casa. Es diu Li deien pare i sortirà el mes de febrer. També té el premi Pere Quart d'Humor i Sàtira pel llibre El club dels perfectes i el premi de periodisme Huertas Claveria per Fago: si et diuen que el teu germà és un assassí.No para quiet i ha fet moltes més coses, la conversa no cap dins tota aquesta pàgina.

Vostè va començar fent de periodista?
Sí, durant 7 anys vaig treballar al diari Segre, l'any 90 vaig passar a la delegació de Lleida de TV3 i, d'allà, a fer informatius a la redacció de Barcelona, fins que l'any 2005 vaig muntar la meva productora, Antàrtida.
Com a periodista, va viure diverses guerres...
Vaig ser corresponsal de guerra, o “enviat especial”, com es deia llavors, a Sarajevo, Kosovo, Algèria, Palestina, Ruanda i altres llocs que ara no recordo.
La guerra a peu de carrer deu ser molt dura.
És molt dura, és la lliçó de vida més important que pots aprendre, és veure com la gent es mata entre ella, la misèria arriba a extrems enormes, mor gent de totes les edats i condicions. Una lliçó de vida increïble. Aquí ens atabalem pels regals de Nadal i ens aquells llocs la gent lluita per sobreviure.
‘El segon origen', pel·lícula que dirigeix i produeix vostè, és un projecte que va començar amb Bigas Luna. Com està funcionant?
A Catalunya tan sols s'ha estrenat en català i, segons les informacions que ens arriben del Blackbusters de Hollywood, és la tercera pel·lícula més vista en català en els dos darrers anys. Hem sobrepassat els 50.000 espectadors i encara és viva.
La imatge de Bigas Luna ha planejat sobre el rodatge?
Fa 25 anys que ell volia fer aquesta pel·lícula i quan varen comprar els drets de Mecanoscrit del segon origen, novel·la d'èxit de Manuel de Pedrolo, la primera persona a qui vaig trucar va ser a en Bigas, que de seguida va dir que sí i va crear els fonaments del projecte, la tria d'actors la va fer ell, excepte la de Sergi Lopez, quan Bigas va morir estaven a punt de rodar.
Vostè considera que és una pel·lícula seva?
Sí, és meva, sense cap mena de dubte. Quan vam començar a rodar, Bigas ja era mort, la preparació directa, el rodatge és cent per cent meva. Bigas hi és molt perquè l'estructura bàsica i el concepte visual el vam fer amb ell, dins la pel·lícula hi ha molts moments que jo en dic “moments Bigas”, vaig fer evolucionar els seus personatges i la seva història... El que sí que no podia fer era imitar Bigas Luna, de Bigas n'hi va haver un i no es repetirà, ell és únic.
Què destacaria de Lleida i de les terres de Ponent?
Lleida té dues coses que crec que són molt interessants: una és la seva mida ideal i proporcionada. Tens a mà tot el que puguis necessitar, la gent és enormement agradable perquè té la mentalitat de poble, encara que és una ciutat i això és molt important. I l'altra cosa és que té una situació estratègica i geogràfica molt bona, està apropada a tot, tant a la neu com a la platja. Aquesta bona situació ha fet que al llarg de la història Lleida sempre hagi estat un niu de batalles i Catalunya sempre ha caigut primer per Lleida. D'això, a Barcelona se n'obliden massa sovint. I, a més a més, a Lleida s'hi menja molt bé, té una quantitat de restaurants excel·lents amb una matèria prima de tot el territori.
Considera que Lleida està poc promocionada?
El gran problema que té Lleida és la seva falta d'autoestima. De tota la vida s'ha considerat que Lleida era el territori dels pagesos i el concepte de pagès s'ha menystingut; ser pagès és la cosa més important que hi pot haver, perquè sense ells no menjaríem.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.