La crisi i internet porten els grups a fer de gestors, mànagers i discogràfiques

El president de la Unió de Músics de Catalunya, Antoni Mas, serà l'encarregat de parlar a la jornada de Banyoles sobre assessorament legal i contractual. Mas porta molts anys treballant des de Girona per dignificar la professió de músic a tot Catalunya i a la resta de l'Estat espanyol. «Cal que la societat i els mateixos músics prenguin consciència que no som uns pàries», diu Mas, al capdavant d'una federació d'associacions que representen en conjunt uns 4.000 músics catalans. Ara Mas espera que a principis de desembre el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts presenti el codi de bones pràctiques en l'àmbit de la música, un projecte anunciat a l'últim Mercat de la Música Viva de Vic i que ha estat reclamat per la Unió de Músics des de fa més d'una dècada. Mas sap que parlarà a Banyoles davant de joves músics que mai no es dedicaran professionalment a aquest noble ofici, però vol que estiguin preparats per al que pugui passar: «Els grups comencen amb tota la bona fe del món i els van sortint actuacions esporàdiques. Als primers concerts ho solucionen com poden: facturen, per exemple, amb el NIF del pare del bateria, que té un taller mecànic. I després pensen que ja ho regularitzaran quan siguin professionals, però aquest procés és progressiu i al final corren el risc de picar-se els dits amb totes aquestes qüestions legals i administratives.»

«Un músic no es pot dedicar només a l'art: ha de saber tramitar una subvenció i negociar un contracte», diu Marc Isern, director de Vibra Comunicació, una empresa de comunicació musical de Barcelona que ha treballat amb grups com ara La Troba Kung-Fú, La Pegatina, D'Callaos, Muchachito Bombo Infierno, etc. Isern parlarà a Banyoles sobre, literalment, Com aprendre a vendre el peix; és a dir, explicarà les diferents estratègies que els grups novells i emergents poden aplicar actualment per donar-se a conèixer. «Una jornada com aquesta està de plena actualitat perquè l'evolució de la indústria musical obliga els grups a professionalitzar-se com si fossin empreses modernes i madures per evitar signar contractes amb el diable i convertir-se en un producte lligat de mans i peus –com els ha passat a tants de grups al llarg de la història–, i que encarreguin a empreses com la meva tot allò que té a veure amb màrqueting i comunicació.» Per a Isern, el futur de la música –de fet, ja el present– passa obligadament per les xarxes socials com ara Twitter i Facebook. «El públic està allà», diu.

Dani Ortiz és membre del grup gironí de percussions La Banda del Surdo, creat el 1997. El grup sempre ha apostat per l'autogestió, però al principi els músics s'alternaven per atendre el telèfon i consultar el correu, fins que a principis del nou mil·lenni van començar a tenir un volum de treball important i Ortiz va assumir totalment les funcions de mànager. A Banyoles parlarà d'autogestió, amb Francesc Viladiu, programador del festival (A)phònica. «Un web amb bon material promocional és indispensable, perquè és com tenir una oficina virtual», diu Ortiz, que s'encarrega tant de buscar concerts, com dels aspectes tècnics i burocràtics d'un grup format per una vintena de persones.