Cultura

el reportatge

La il·lusió complerta

El vilanoví Joan Carles Borrego publica després de vint d'anys de proves la seva primera novel·la

L'home dels camins. Els caps de setmana és difícil veure'l trepitjant asfalt. De l'afició pels camins n'està fent un ofici. La novel·la traspua aquesta dèria. Coherent, també, amb si mateix.


Un pederasta que fa de pastor, una activista de moviments antiglobalització que expia els seus problemes després de sortir de la presó en un refugi de la Cerdanya, un infidel compulsiu que s'ha fet empresari de turisme rural, la seva dona, amb una gelosia patològica, i un empresari sense escrúpols són els cinc personatges que es troben en un refugi de muntanya imaginari i es barregen en situacions del dia a dia dels excursionistes amb un delirant argument amb característiques de thriller. Aquesta és la carta de presentació del llibre Cafè amb sal, la primera novel·la de l'excursionista i roquetenc d'adopció Joan Carles Borrego, nascut ara fa 42 anys a Vilanova i la Geltrú, que publica Pagès Editors després que el volum es va proclamar a l'abril guanyador del vint-i-unè premi de novel·la breu Ciutat de Mollerussa. La psicòloga Fabiana Pérez serà divendres a les set de la tarda l'encarregada de presentar l'obra i l'autor a la sala polivalent de la Vinya d'en Petaca, una sala que Borrego ha trepitjat en molts actes no com a protagonista sinó com a impulsor d'activitats culturals, de senderisme o com a fundador del Grup d'Investigadors de les Roquetes al costat de la historiadora Mary Muñoz. Els que coneixen la història personal i identitària del Joan Carles l'intenten amb sorna aquests dies posar contra les cordes i preguntar-li per què no ha escollit les Roquetes per ambientar-hi la seva primera novel·la. Ahir, qui escriu aquestes ratlles va fer-li jugar al mateix joc però la resposta el va sobtar. «No ho he fet perquè no hauria estat coherent amb la història», deia ahir.

En Joan Carles, veí de pupitre de Francesc Marc-Àlvaro a l'IES Manuel de Cabanyes de Vilanova, va encomanar-se de ben jove de l'afició per l'escriptura i va vehicular aquest impuls publicant petits opuscles dins del programa de festa major de les Roquetes quan la família, l'activisme senderista i la feina a l'impremta li ho permetien. L'afició pel senderisme el va portar per camins que ara continua obrint. Va començar a publicar llibres com El Garraf i la marina penedesenca o L'Ordal i la depressió penedesenca, i continua treballant ara en tres projectes que sortiran l'any que ve: un llibre d'itineraris de castells i torres de guaita del Penedès, un altre de llegendes i una altre sobre Sierra Nevada. La novel·la, una dèria que havia anat forjant entre caminada i caminada, es va gestar a les Roquetes el novembre del 2007, va prendre cos a Casariche el juliol de l'any passat –el poble de la família de la seva dona– i va acabar de prendre forma a les Roquetes. En Joan Carles reconeix que la seva primera novel·la, que arriba ara en un parèntesi laboral, té «potser una trama fluixa», però diu que el que més li importava era aprofundir en els personatges, uns éssers que porten a l'extrem les seves obsessions. És un home pragmàtic i sap que el seu llibre «costarà de vendre i més ara en temps de crisi», però no defalleix en la promoció, aprofita tots els fòrums i ho fa amb la mateixa il·lusió de fa vint anys, quan va començar a escriure un text que encara és al calaix. Potser pels esforços d'aquell text se sorprèn ara pel premi i per la publicació d'aquest Cafè amb sal. La diferència està en l'ofici, Joan Carles.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.