Cinema

Enveges poc sanes

Bérénice Bejo i Vincent Cassel protagonitzen ‘Envidia sana’, de Daniel Cohen, que explora les reaccions de l’entorn proper davant d’un èxit literari inesperat

Envidia sana va néixer com a obra de teatre, però s’ha estrenat primer com a pel·lícula. El director, Daniel Cohen, que també hi fa un petit paper, ho explica a El Punt Avui en una entrevista telemàtica: “Estava buscant un productor per a l’obra de teatre i vaig trobar-ne un que es dedica al cinema i el teatre. Va ser ell que em va dir que per què no en feia una pel·lícula, i es va acabar fent abans que l’obra de teatre.” Envidia sana , que arriba avui als cinemes, ens trasllada a un univers ben conegut pels aficionats al cinema francès que arriba a la nostra cartellera: París, classes mitjanes, cafès amb terrassa, converses davant de plats i vins deliciosos i un conflicte. En aquest cas, arriba inesperadament quan Karine, interpretada per Bérénice Bejo (la protagonista de The artist), escriu un llibre que es converteix en un fenomen de vendes. Ella esdevé una nova icona de la literatura francesa i el seu marit (Vincent Cassel) i una parella d’amics (François Damiens i Florence Foresti) reaccionen amb una enveja creixent que altera completament les seves relacions.

Enveges al cinema

Daniel Cohen (Djerba, Tunísia, 1964), que a més de ser actor ha escrit i dirigit quatre llargmetratges, coneix aquestes reaccions: “Potser no ho veiem amb la mateixa intensitat que a la pel·lícula, on tot es concentra en quatre personatges, però hi ha persones que tenen èxit i acaben canviant i n’hi ha que no suporten que un altre tingui èxit. Quan algú triomfa, tothom reacciona i pren partit de manera diferent. És com si guanyes 120 milions d’euros a la loteria, segur que hi haurà canvis: tu, els teus amics i la família...”

L’enveja pot ser perjudicial, però no sempre: “Quan es converteix en un sentiment exagerat, esdevé molt tòxica. Però si està ben dosificada, es pot convertir en el motor de la teva vida, pot ser molt positiva. Tots tenim models que trobem a la família, entre els amics, i això ens fa ganes de fer altres coses. Però si l’enveja es converteix en gelosia, esdevé una cosa molt dolenta, que genera molta negativitat.”

El personatge de Bérénice Bejo, que sembla triomfar gairebé sense voler, té un agut sentit de l’observació, una habilitat clau per a la creació, segons Daniel Cohen: “Tot ve d’aquí, de la mirada, la perspectiva personal, que és inesperada i creativa i acaba donant com a resultat un quadre, un llibre, un escrit o una pel·lícula. I al final acaba aconseguint que s’hi identifiquin milions de persones.”

Envidia sana transita de manera orgànica de la comèdia cap al drama: “La mateixa pel·lícula m’ha portat cap aquí –explica Daniel Cohen–. Comença amb una mica de mala fe per part d’una persona de dir com ha canviat l’amiga que escriu, i aquest sentiment, que primer té un to més còmic, va creixent al llarg de la pel·lícula fins que es converteix en una cosa més dura.”

Cassel, descol·locat

Vincent Cassel interpreta el marit de Karine, la nova estrella de la literatura. “Vincent Cassel i jo som amics, em va demanar de llegir el guió i jo li vaig dir que aquest personatge no era per a ell. Però em va dir que sí, que el volia fer. No és un personatge antipàtic, sinó més aviat una persona limitada que fa esforços per millorar i progressar, però li resulta difícil. De cop, la seva dona es converteix en una gran figura de la literatura, i li desperta un sentiment d’inferioritat. És un personatge fràgil.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia