Arts escèniques

Crítica

teatre

Com la fúria del vent

El teatre que respira Àfrica busca una connexió amb el públic constant. S’expressa a través de discurs, però sobretot de cançó i de ball. Sigui produït al continent africà o al cor de Brussel·les. Una carta real adreçada a Winnie Mandela (que va propiciar l’exili del seu autor, que és el pare del director d’aquest muntatge) és el punt de partida. Però no interessa quina podria ser la resposta d’aquella líder sud-africana en temps de lluita contra l’apartheid, sinó com encara ara les seves línies ensenyen que les desigualtats de fa 25 anys a Sud-àfrica encara es mantenen a Europa, aparentment demòcrata.

La potència de les nou actrius africanes (professionals establertes a Europa) és un veritable vendaval. El poder dels militars (com les botes que retronen) i el periodístic (com la rotativa que no s’atura com una sínia empesa pel corrent d’aigua) manté la seva quota de poder. Elles, però, s’amaren de la humanitat amb la roba penjada que ha caigut a terra i reclamen que el poder sigui per al poble. Finalment, el públic aplaudeix com una tempesta al final de l’espectacle.

Dear Winnie
Director: Junior Mthombeni
14 de juliol, Teatre Lliure de Montjuïc. Festival Grec


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia