L’últim viatge d’en Paf

Més enllà d’haver creat un mètode per ajudar nombrosos infants a dormir, a Eduard Estivill se li deu haver popularitzat, enregistrant-la amb el grup Falsterbo 3 l’any 1971, la cançó Paf, el drac màgic, d’inqüestionable ressonància en tres, potser quatre, generacions de catalans. La història de la trobada d’aquell drac màgic que “vivia al fons del mar, sol s’avorria molt i sortia a jugar” amb “un nen petit que se l’estimava molt”, una al·legoria del final de la infantesa que, en anglès, l’any 1963, havien gravat Peter, Paul & Mary, va ser traduïda per Ramon Casajoana (que, l’any 1967, n’havia fet, amb Joan Boix, la primera versió en català) i popularitzada, poc després, per Boix i Estivill, que tot just acabava de tornar d’una estada d’un any a Califòrnia durant la qual, explica com qui no vol la cosa, havia gaudit de conferències de Jack Kerouac i actuacions de bandes ara llegendàries com Buffalo Springfield o els Byrds. “La cantàvem, amb un grup que es deia Joan i Eduard, en cada recital, fins que va arribar un moment que vam dir prou”, recorda ara Estivill. “La gent, malgrat això, es posava dreta i, passant de nosaltres, la tornava a cantar al final dels concerts”. Falsterbo 3, el grup que Boix i Estivill van muntar amb Amadeu Bernadet, que, l’any 1969, per exigències del servei militar, va cedir el relleu a Montse Domènech, va tornar a gravar Puff, el drac màgic en el seu primer disc, l’any 1971. Des d’aleshores, com diu orgullosament Estivill, va convertir-se, de mica en mica i “sense buscar-ho”, en “patrimoni cultural del país”. “Ara és una cançó popular en què ja no importa gaire qui l’ha escrit o l’ha cantada”, afirma Estivill. “Paf, el drac màgic és ja com, per exemple, El gegant del pi”.

Falsterbo, ara amb Jordi Marquillas, a més de Domènech i Estivill, han tornat a gravar Paf per a un disc, Adéu, Paf (U98 Music) que segella el comiat del grup després de 53 anys d’activitat. “Era impensable dir adeu sense la cançó que ens ha acompanyat tota la vida”, reconeix Estivill, que prepara un sèrie de recitals de comiat l’any vinent en diferents escenaris de país. El Paf del 2021 inclou, però, una estrofa del poema original que va inspirar la cançó i que va ser descartada per Peter, Paul and Mary, adaptada per Isidor Marí (company d’Estivill i Domènech en el projecte Falsterbo Marí) i que capgira el final trist de la història del drac, així com la participació de Ramon Mirabet i Andrea Motis. “En Ramon, segons em va explicar, ja cantava la cançó quan no era conegut i anava amb la guitarra pel món. L’Andrea, d’altra banda, em va trucar perquè el nen que tenia no li dormia bé... i em va dir que recordava molt aquesta cançó”, explica Estivill.

Adéu, Paf, produït per Toni Xuclà, és, assegura Estivill amb tota seguretat, “el millor disc que ha fet Falsterbo en aquests cinquanta anys”. “Hi ha qui ens diu: «noi, si haguessis cantat així des del principi, ara no series metge!»”, diu tot somrient. I, a més del seu comiat de Paf (“és només el nostre comiat, ja que la cançó es queda en la vida de molta gent, que la continuarà cantant”, matisa), inclou velles gravacions del grup que Domènech i Estivill, descontents amb la seva sonoritat, han volgut que passessin ara per les mans de Xuclà. El disc, finalment, es nodreix d’una adaptació al català del famós cantant nord-americà Jack Johnson, que, estirant els fils de l’intercanvi d’Estivill amb una família dels Estats Units als anys 60, és, com ja es va veure fa uns anys als escenaris de Porta Ferrada i el Cruïlla, un bon amic de la família. “És tota una vida...”, conclou Estivill. “Ens van oferir, als anys setanta, professionalitzar-nos i fitxar per CBS, que aleshores tenia grups com Mocedades i buscava gent que, més o menys, fessin el mateix. La Montse, però, estava fent tercer de filosofia i pedagogia, en Joan Boix feia tercer d’econòmiques i, jo, tercer de medicina, de manera que vam dir que no. Tot i així, amb Falsterbo hem viscut un munt de coses... Tot plegat ha valgut realment la pena.”