Música
Joan Dausà
MÚSIC
“Tinc la impressió que destinem l’energia a llocs que no toquen”
M’emociono molt escoltant música i llegint llibres en castellà, i tenia ganes de compondre-hi
Tres anys i mig després d’Ara som gegants, Joan Dausà (Sant Feliu de Llobregat, 1979) reapareix amb Ho tenim tot (Promo Arts Music), un quart disc, com tants altres aquests dies, marcat per un bon grapat de reflexions originades per la pandèmia i que l’autor de, per exemple, Jo mai mai i Barcelona nit d’estiu començarà a presentar en directe a finals de mes, després d’haver-ne ofert un tast generós aquest estiu passat en sis concerts en un nou festival a Empúries. Dausà, que aquesta tardor s’ha retrobat amb la seva vessant interpretativa fent de Max a L’última nit del karaoke (TV3), ens atén als estudis Blind Records del Poble Nou, on ha enregistrat tots els seus discos a les ordres de Fluren Ferrer i Santos Berrocal.
Entre les notes d’agraïment del disc, n’hi ha una a aquest “virus tossut per haver-nos fet obrir els ulls i haver-nos fet adonar que, en el fons, ho tenim tot”. Ha estat el virus, doncs, el que l’ha dut a la reflexió que li ha servit de títol per al disc?
És normal que, davant d’una sotragada d’aquest tipus, que t’obliga a observar l’entorn, a aturar moltes activitats i a plantejar-te, en definitiva, com de connectat estàs amb la vida, sorgeixin aquesta mena de reflexions. Pensava que, finalment, la clau per estar tranquils i serens, ja no dic feliços, que és una ambició potser massa alta, es basa a acceptar que el que tenim és el que és. Si ho acceptem, que és el que fan els nens, podrem estar segurament més connectats amb nosaltres mateixos.
Fàcil de dir, però difícil d’aconseguir.
Sí, però t’adones que hi ha gent, independentment del que tingui i del que no, que veus més connectada amb la vida, ja que l’entenen d’una manera molt allunyada de la idea de propietat. Ara et diré el que soc perfectament conscient que és un d’aquells tòpics amb majúscules: vas al Senegal i, allà, a la canalla se la veu feliç. Tinc la impressió que destinem l’energia a llocs que no toquen i que, potser també, estem vivint en una capa que no és la capa real de la vida. I que la gent que veiem feliç és perquè està connectada a una cosa més profunda.
Les feia de petit, ja, aquestes reflexions?
Bé, a casa s’ha meditat des que jo era petit. Els meus pares, de fet, anaven a l’Índia un cop a l’any. Jo, a l’Índia, a diferència del Senegal, on tinc una tieta missionera, no hi he anat mai, però en mi sempre hi ha hagut aquesta espiritualitat que intento anar colant [riu], tot i que en diferents capes, per no espantar ningú.
Al febrer farà deu anys que va treure el primer disc. Ha canviat gaire la seva visió de les coses?
Diria que es va consolidant la sensació que la vida passa i estem distrets. Que ens anem fent grans però que, com a societat, no n’aprenem. Tornem a la Covid: sembla que tot plegat sigui un enemic que hem de vèncer, quan potser és una lliçó, en aquest cas, de com relacionar-nos amb el planeta Terra. És possible que, al capdavall, sigui massa atractiu, això d’anar-nos distraient i anar vivint superficialment...
Com més ha condicionat el disc, la pandèmia?
En l’última gira m’ho passava molt bé en el tram final dels concerts,que era més festiu i eufòric. Volia fer, al principi, un disc més festiu per afegir repertori a aquesta part final dels concerts. Va arribar la pandèmia, però, i aquesta festa que m’imaginava va desembocar en una cosa més èpica i rabiosa. Una celebració i reivindicació de la vida, igualment, però ja no tant en un sentit eufòric. Vaig acabar trobant una intensitat diferent, que es nota tant en la sonoritat com en les mateixes lletres de les cançons.
És un disc molt sobre la vida, però també sobre la mort. D’on neix, una cançó com ‘No me’n vaig sense vosaltres’?
Aquesta és la cançó més relacionada amb la pandèmia. A alguns amics se’ls van morir familiars i no se’n van poder ni acomiadar. La cançó, doncs, vol ser un record cap a tota aquesta gent que ha hagut de morir sola. Has d’estar realment molt preparat espiritualment i entendre molt bé la mort per viure-la en pau. Si no, te’n vas amb un dolor molt gran, tant per a tu com per als que es queden.
Què hi ha al darrere de ‘Buenos Aires’ i ‘Nunca es tarde’, que són dues cançons en castellà?
Vaig estar fa vint anys a l’Argentina, estudiant-hi tres mesos, i ara em va sorgir la idea d’explicar una història, que no et diré si és real o no perquè m’interessa jugar amb la intriga, i que agafa cos en llengua castellana. Aquestes dues cançons serien una mica com un EP dins del disc, una historieta interrelacionada sobre algú que coneixes fa vint anys i amb qui et retrobes vint anys més tard. Ja havia fet alguna cançó en castellà, com ara una de la banda sonora de Barcelona nit d’hivern,
Andrea, ya no puede ser, i una altra, Otra forma de vivir, per a un anunci d’Estrella Damm. M’emociono molt escoltant música i llegint llibres en castellà i, per tant, tenia ganes de compondre-hi, i aquestes dues cançons van ser l’excusa perfecta.
S’hi veu, fent un disc sencer en castellà?
No ho sé.
Al gener actua a Madrid.
Sí, i l’idioma pesa molt, encara. Avui, precisament, he llegit un missatge d’algú de Madrid que em deia que estava aprenent català gràcies a les meves cançons. Tant de bo les meves cançons serveixin perquè la gent s’interessi pel català! Però això no ho trobo incompatible amb el fet de cantar alguna cançó en castellà. Joan Manuel Serrat, que per a mi és tot un referent, n’és el millor exemple.
‘Ara som gegants’, el seu disc anterior, arribava precedit d’un seguit de preguntes sobre si continuar fent música. Ja ha estat definitivament superada, aquesta crisi?
Sí, de fet, amb Ara som gegants, ja estava superada. Els primers cinc anys, tot i haver fet tres concerts al Palau de la Música, van ser una sorpresa. Em calia posar en ordre algunes idees, fixar quin rol volia que la música tingués a la meva vida i reflexionar sobre què volia dir a través a la música. Des d’aleshores, la música se situa en el centre. Si surt alguna aventura televisiva la puc jugar, però no la busco.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.