Art

Amor de germans

El Museu Picasso traça en una exposició de retrats i documentació inèdita la intensa relació de l’artista amb Lola, la seva primera musa

El juny del 1901, poc després d’arribar a París, Picasso envia una carta als seus pares, que ha deixat a Barcelona, en què es dol que no té prou diners per comprar “teles i colors”, els dona detalls de la gran exposició que està preparant per a la galeria Ambroise Vollard (la que donarà el primer impuls a la seva carrera), els descriu el seu taller “de señó” del Boulevard de Clichy i s’autoretrata per arrencar-los un somriure: “Yo voy con unos pantalones cortos y unas medias gruesas inglesas. ¿Qué os parece, estoy bien?” L’artista, que té 19 anys, s’acomiada amb un “adeu”, en català, i un prec: que li facin un petó de part seva a Lola.

Lola, la seva germana tres anys més petita, va ser molt important en la vida de Picasso. I per al seu art. I per a Barcelona. Tres raons de pes perquè el Museu Picasso hagi decidit dedicar-li una exposició plena de materials inèdits, com el dibuix de la missiva que encapçala aquest article, propietat dels seus descendents, que ara, a més, l’han dipositat al centre barceloní. I no serà el seu únic gest generós. En una data per concretar, li cediran tot el fons de correspondència que es van intercanviar Picasso i la seva germana, amb un valor que no té equivalent: el d’un Picasso íntim que, sobretot a partir del 1904, quan s’instal·la definitivament a París, el contacte més directe que té amb Barcelona és Lola.

Lola el posa al dia de tot. En una carta del 1915, per exemple, de la gravíssima epidèmia de tifus que hi va haver a la ciutat. Però tot sempre perfumat d’amor de germans: “Fa molt temps que no ens envies retrats teus; a veure si ens n’envies un aviat i així veiem com n’estàs, d’eixerit, perquè a mi em sembla que, tot i la guerra [I Guerra Mundial], deus estar tan maco com sempre.”

Alguns d’aquests escrits llueixen a la mostra, que es pot visitar fins al 27 de febrer, al costat d’una gens menyspreable sèrie de dibuixos gestats per ella (un, copiat del seu germà) o de fotografies imperdibles com la que el 1934 es van fer al passeig de Colom en la que va ser l’última estada de Picasso a la capital catalana. No es van tornar a veure mai més perquè Lola tampoc va viatjar mai a França.

Els orígens d’aquesta relació tan intensa es remunten a la infantesa. Lola, nascuda a Màlaga el 1884, va ser “una de les primeres models de Picasso”, remarca Malén Gual, comissària d’aquest projecte expositiu amb el qual tanca la seva etapa com a conservadora del museu del carrer Montcada. Gual ha rastrejat tots els retrats que l’artista li va fer, i n’ha comptat 66 realitzats entre el 1894 i el 1901: 44 pertanyen als fons del museu català i la resta estan repartits en les col·leccions familiars.

A la mostra llueix una àmplia selecció d’aquesta galeria, inclosos alguns dels retrats que conserven els hereus, rarament vistos. La grandíssima majoria, fets a Barcelona, on els Picasso es van establir el 1895, pocs mesos després de la mort de diftèria, als vuit anys, de la més menuda de la casa, Conchita. Va enfortir aquesta tragèdia el vincle entre Pablo i Lola? Molt probablement.

El primer retrat a l’oli

El cas és que aquell any dolorós Picasso va fer la primera i última pintura en què apareixen junts els seus pares i la seva germana, compartint una vetllada de lectura. I el 1896 li va sortir el nervi de geni i va crear la grandiosa Primera comunió, en què la protagonista és Lola. Ella ja havia sigut, el 1894, la seva primera inspiració per pintar un retrat a l’oli. Primera en tot.

“Lola també va ser un terreny per experimentar”, sosté Gual. Sovint, explica la comissària, Picasso la representa més gran com un assaig de “l’arquetip de dona jove”. A l’exposició d’Els Quatre Gats del 1900 va presentar un d’aquests treballs en què ressaltava la feminitat ficcionada d’una Lola que en realitat era una nena de vuit anys.

El Picasso que comença a despuntar a París ja en té d’altres, de dones que li fan de muses. Però Lola no deixarà de ser la seva estimada Lola. Les cartes ho proven. Però també el fet que li va confiar la custòdia de les seves obres d’infantesa i joventut. Quan Picasso va marxar de Barcelona va deixar-hi un conjunt d’un miler de peces que la seva saga va conservar en els diferents domicilis en què van viure, el darrer al passeig de Gràcia. La primera guardiana d’aquest tresor va ser la seva mare, Doña María, i quan va morir, el 1938, Lola va agafar el relleu. El 1909 s’havia casat amb el doctor Juan Vilató. Van tenir set fills, dos dels quals artistes: José Fin Vilató i Javier Vilató. Tots dos van ser voluntaris de la Guerra Civil i el 1939 van acabar al camp de concentració d’Argelers. Qui els va rescatar? Picasso.

Oncle i nebots també van estar molt a prop sempre. De manera que a la mort de Lola, el 1958, afectada els últims anys per una malaltia degenerativa que li va anar manllevant mobilitat, es va començar a escriure el darrer capítol d’aquesta història. Picasso va encomanar a Javier les gestions prèvies per fer donació de les seves obres primerenques al museu barceloní, que hi van acabar entrant el 1970. Els dibuixos i les pintures de petites dimensions havien reposat durant sis dècades dins d’un bagul que s’exhibeix al final del recorregut.

Xavier Vilató, fill de Javier, recordava ahir en la presentació a la premsa de l’exposició una anècdota que havia sentit explicar a casa. Es va declarar un incendi i Lola, espantada, només cridava “els quadres, els quadres!”. “I nosaltres què?”, li van etzibar els fills. “Si no fos per Lola no tindríem el museu que tenim”, rebla Gual. Els Vilató han col·laborat de bon grat en la mostra de la seva àvia. I coincidint amb la commemoració dels 100 anys del naixement de Javier Vilató (mort el 2000), en homenatge seu s’ha muntat una sala amb els dibuixos que tenia per costum fer quan parlava per telèfon.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia