Art

Patrimoni

Taüll, quin goig de colors!

La Generalitat activa el programa commemoratiu dels 900 anys de la consagració de les dues esglésies més icòniques de la Vall de Boí, patrimoni mundial

Un videomapatge ressuscitarà la decoració exterior original de Sant Climent, blanca i vermella, un aspecte de pastís de nata amb les vores emmaduixades que trenca el fals tòpic del romànic de murs pelats

La imatge que tenim avui del romànic de murs pelats, signe de la suposada austeritat i sobrietat d’aquest art, no té res a veure amb la realitat de les esglésies de l’edat mitjana, que estaven pintades amb colors vius per dins i també per fora. Com les de la Vall de Boí, les més emblemàtiques del patrimoni català. Conegudes i reconegudes pels murals que decoraven els seus interiors, arrencats i traslladats a Barcelona, en origen tampoc eren nues a l’exterior, però aquesta pintura s’ha perdut pel desgast del temps.

A les dues esglésies de Taüll, Sant Climent i Santa Maria, n’han perviscut rastres tímids principalment als campanars, pistes per imaginar-se com estaven vestides quan van ser construïdes: blanques i encintades de vermell. A principi de segle XX, els primers exploradors del romànic pirinenc van detectar aquests vestigis ornamentals, i els van documentar, però no van donar-los valor i van propagar el tòpic de la pedra vista com a pròpia d’aquest art. Un fals històric que ara, en el marc de l’Any Taüll 900, es vol reparar amb nous estudis i amb l’ajuda de la tecnologia, una eina que fa 10 anys va proporcionar un salt en la popularitat de les esglésies ribagorçanes, quan es va inaugurar el videomapatge del fresc del Crist en majestat (mal dit pantocràtor) de l’absis de Sant Climent. L’original és la joia de la corona del MNAC i la versió virtual, un poderós atractiu turístic en aquest territori on mai han cicatritzat les ferides provocades pel trasbals de la sortida de les pintures murals, una operació polèmica però al capdavall necessària per salvaguardar-les dels voltors del mercat de l’art. Si no s’haguessin protegit a Barcelona, avui lluirien en algun gran museu americà o nord-europeu.

Inclosa, segurament, la inscripció de la consagració dels temples de Taüll per part del bisbe de Roda Ramon Guillem, pintada en una columna d’un dels absis laterals de Sant Climent. El museu del Palau Nacional també conserva aquesta sort de prova documental. “No sabem qui va promoure les esglésies, ni qui les va realitzar, ni quan, però sí la data exacta de la consagració: els dies 10 i 11 de desembre del 1123”, anota Eduard Riu-Barrera, el comissari de l’Any Taüll 900, una commemoració oficial de la Generalitat, que amb la tutela del departament de Cultura ha organitzat un programa que no es conforma amb les activitats festives efímeres, sinó que ha previst tot un conjunt d’actuacions de cures i divulgació patrimonial, “que hi deixaran un pòsit”, sosté la directora general del Patrimoni Cultural, Sònia Hernández.

“La declaració de les esglésies de la Vall de Boí com a patrimoni mundial de la Unesco, el 2000, va marcar un abans i un després. L’estrena del videomapatge de l’absis de Taüll, el 2013, va ser un altre revulsiu. I ara esperem un tercer gran impuls”, subratlla l’alcaldessa de la Vall de Boí, Sònia Bruguera. La inversió puja als 1,1 milions d’euros en accions que tenen un peu en la investigació científica i l’altre en la difusió en el gran públic, i que s’aniran desenvolupant al llarg del 2024 i part del 2025. El cas més paradigmàtic d’aquesta manera de treballar el patrimoni amb rigor i visió social serà la creació d’un segon videomapatge que ressuscitarà el guarniment exterior de Sant Climent, “un embolcall cromàtic senzill però d’una gran eficàcia plàstica”, remarca Riu-Barrera. Els tècnics del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC) duran a terme una prospecció profunda del monument a la recerca de més restes de pintura. Ara les més visibles, a peu de carrer i tot, són unes línies vermelloses en els arcs cecs del campanar, que al mateix temps es restaurarà arquitectònicament. Tot fa pensar que l’ornamentació era eminentment geomètrica. En altres esglésies, hi havia motius florals que esquitxaven els murs emblanquinats.

Aquest Sant Climent de Taüll amb aspecte de pastís de nata i les vores de color maduixa causarà un xoc als visitants (135.000 a l’any: un 50% catalans, un 40% espanyols i un 10% estrangers). L’artefacte digital s’activarà amb menys freqüència que el seu germà de l’interior, per la raó que, amb llum natural, les complexitats tècniques són majors per a aquest tipus de projeccions multimèdia. Mentre es pensen les solucions, hi ha altra feina a fer dins l’Any Taüll 900. Una més d’important que ja s’està realitzant afecta la pell interna de l’absis de Sant Climent. Folrat d’extrem a extrem, absidioles laterals incloses, d’una enorme bastida, els professionals del CRBMC estan revisant el seu estat de conservació després d’una dècada de videomapatge (que, lògicament, fins que no s’acabin els treballs, d’aquí a un parell de setmanes, no funcionarà). “Bàsicament s’ha de netejar la pols i cohesionar algun punt de pintura”, precisa Mireia Mestre, directora del CRBMC. Perquè, així és, hi ha més pintura original del que sembla a les parts altes de les absidioles, i a l’absis central, antiga llar del Crist en majestat, romanen les capes més profundes del fresc romànic, perquè el que es va extirpar en la campanya dels anys vint del segle passat fou la més superficial.

Per casuístiques diverses, no tot va marxar a la capital aquell 1923, el darrer de l’expedició liderada per Josep Puig i Cadafalch, una altra efemèride rodona (100 anys) que es commemora enguany. A Santa Maria, hi va quedar una escena, anomenada el Bany de Jesús, que es va acabar arrencant als anys seixanta. Durant molt temps es va exposar a Sant Climent, fins que va ser traslladada al CRBMC per restaurar-la. Un cop intervinguda, es reintegrarà a Santa Maria, un gest si es vol simbòlic del retorn dels murals exiliats al seu emplaçament, inviable per raons de conservació. “En el cas d’aquest fragment no hi ha perill perquè en no haver sortit mai de la vall està aclimatat”, precisa Mestre.

La veu de la gent del territori

“Mai renunciarem a recuperar les pintures, perquè és aquí, al seu lloc, on s’entenen, però sabem que ara per ara no és factible”, admet Bruguera, que representa una veu molt estesa històricament al territori a favor de la reclamació al MNAC d’aquests béns. Els habitants de la vall, sosté l’alcaldessa, sempre han tingut cura de les esglésies, per això han sobreviscut aquests gairebé mil anys i de manera gairebé intacta.

Mentrestant, no hi ha cap conflicte i es fa camí coordinadament. Amb el gran museu català comparteixen una entrada combinada que té prou èxit. I ara l’Any Taüll 900 els torna a posar al centre de les prioritats patrimonials del govern català. D’aquesta celebració també en sortiran amb els retaules, les talles i dues lipsanoteques (un tipus de reliquiari) de l’altar del segle XII de Sant Climent, descobertes en unes excavacions del 2010, restaurats; amb un arxiu en línia de consulta oberta que aplegarà tota la documentació escrita i visual existent de les esglésies, actualment poc accessible i dispersa; amb una nova proposta de visita guiada; i amb una renovació completa de l’exposició permanent del Centre del Romànic de la Vall de Boí, a Erill la Vall.

Parlen els experts
El grup de recerca Ars Picta, dirigit per Milagros Guardia i pioner a Catalunya en l’estudi de l’art tardoantic i medieval, ha organitzat la trobada internacional ‘1123-2023. Taüll i la pintura romànica’ per als dies 11 i 12 de desembre a la Universitat de Barcelona, en què parlaran els millors experts d’aquí i de fora per acarar els vells i els nous estudis d’aquest llegat de l’art català.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.