Art

cultura

La Casa Vicens compra, restaura i exposa un moble del Gaudí jove

De jove, Antoni Gaudí va passar llargues temporades a la casa d’estiueig d’Alella de la família Vicens Giralt, per a la qual acabaria construint la seva residència al barri de Gràcia de Barcelona, entre els anys 1883 i 1885. Però l’edifici del carrer de les Carolines, el primer gran projecte gaudinià, no va ser l’únic fruit d’aquella relació d’amistat. L’arquitecte també els va dissenyar durant la dècada dels anys vuitanta del segle XIX un parell de mobles personalitzats precisament per a la finca del Maresme, un dels quals havia romàs en mans dels descendents de Manel Vicens i Dolors Giralt fins al juny passat, quan van decidir subhastar-lo a la sala Lamas Bolaño.

MoraBanc, propietari de la Casa Vicens des del 2014, va pagar els 95.000 euros amb què la peça va sortir a la venda (ningú va fer cap oferta major) i ara l’ha incorporat en la visita d’aquest edifici tan singular del primer Gaudí, Patrimoni de la Humanitat des del 2005. Es tracta d’un armari de racó penjant de fusta i llautó i folrat per dins de vellut, amb les inicials D. G., una picada d’ullet a la mestressa de la casa. L’altre moble que Gaudí va concebre per a aquesta mateixa família és una xemeneia, també angular, amb les inicials del patriarca, M. V. Aquesta estufa és des de fa dècades propietat de la Junta Constructora de la Sagrada Família, i el va cedir a la Casa Vicens quan va obrir al públic museïtzada, el 2017. De manera que, més de 140 anys després, la parella de mobles s’ha retrobat.

A l’armari de racó, peculiar com tot el que va passar per les mans de Gaudí, se li ha hagut de fer prèviament una intervenció per retornar-li l’esplendor, amb els criteris actuals de la restauració: respectar al màxim la peça original, sense afegits i, per tant, deixant visibles també els efectes del pas del temps. Les restauradores que han entomat l’operació, Sonia Berrocal i Marta Vilà, precisen que l’objecte no estava pas en molt mal estat. El canvi, però, és notable. Essencialment, se li ha fet un tractament de desinsectació, s’ha netejat la pols i la brutícia i s’han eliminat les capes d’oxidació.

Es desconeix quin va ser el seu ús primigeni, probablement fos per guardar pertinences de la senyora Giralt, però sí que se sap que els hereus, fins als darrers, el feien servir per a utensilis de cuina. El moble era conegut per publicacions des de mitjan anys seixanta. Però les restauradores, que l’han estudiat a fons abans de reparar-lo, han resolt alguns malentesos. Per exemple, es creia que la fusta era de cedre i el cas és que és de noguera.

“La decisió d’adquirir aquest moble, restaurar-lo i mostrar-lo públicament per primera vegada respon al compromís de la Casa Vicens d’esdevenir un referent de l’etapa de joventut de Gaudí”, subratlla Emili Masferrer, director de la Casa Vicens, que l’any passat va rebre 200.000 visitants. Anar-hi o tornar-hi per veure l’armari de racó paga la pena.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.