Música

Cultura

Péter Eötvös, l’últim gran compositor i director d’orquestra hongarès

Va dur una llarga vida artística a cavall de la tradició i l’avantguarda, i va dirigir grans orquestres com les filharmòniques de Berlín, de Cleveland i de Viena

El compositor hongarès Péter Eötvös va morir diumenge a Budapest a l’edat de 80 anys. Era considerat un dels grans noms de la música europea i l’últim gran compositor del seu país.

Va néixer a Transsilvània el gener del 1944 i va estudiar composició a l’Acadèmia Ferenc Liszt de Budapest i direcció a la Hochschule für Musik de Colònia. Després dels seus estudis va començar component bandes sonores per a pel·lícules hongareses, i va formar part de l’Stockhausen Ensemble, un projecte de composició en grup pel festival de música clàssica Darmstadt. Als anys setanta va ser membre fundador del col·lectiu de músics Oeldorf Group i, del 1979 al 1990, director musical i director de l’Ensemble InterContemporain de París, un conjunt de 31 músics dedicats a interpretar i promoure la música de cambra contemporània. El 1991 va fundar la Internacional Eötvös Institute, amb l’objectiu de formar i impulsar joves directors i compositors, i l’any 2004 va crear l’Eötvös Contemporary Music Fundation a Budapest, amb el mateix propòsit.

Com a director d’orquestra va dirigir la Simfònica de la BBC (1985-1988), l’Orquestra del Festival de Budapest (1992 i 1995); la Filharmònica Nacional de Budapest (1998-2001), la Royal Concertgebouw Orchestra dels Països Baixos, l’Orquestra de Cleveland, la Filharmònica de Berlín i la Filharmònica de Viena. Com a compositor, entre el centenar d’obres que va crear, hi ha òperes com Harakiri (1973); Les tres germanes (1997), basada en l’obra de Txékhov; Angels in America (2000), basada en la peça teatral de Tony Kushner; Lady Sarashina (2007) i Love and other demos (2008), basada en la novel·la de Gabriel García Márquez.

Va impartir diverses classes magistrals i seminaris arreu d’Europa, i des del 1992 fins al 2007 va exercir de professor a Colònia i a Karlsruhe. Va ser membre de la Reial Acadèmia Sueca de Música, i de l’Acadèmia de les Arts de Berlín i d’Hongria. L’any 2015 va ser reconegut amb la màxima distinció del seu país, l’Orde de Sant Esteve.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

ART

Gerard Castellví i l’emoció d’explorar

TARRAGONA
novetat editorial

Jordi Coca s’acomiada de la novel·la

Barcelona
Marcela Topor
Directora del “Catalonia Today”

“«Catalonia Today» va ser un projecte pioner a la premsa catalana”

Banyoles
Arquitectura

Clara Crous i d’Harquitectes, Premi Arquitectures ex aequo del COAC 2024

Girona
GIRONA

La penya flamenca La Gerundina clou amb una festa la celebració del seu 10è aniversari

girona
TEATRE

Cultura incentiva l’impuls d’un mercat estratègic de teatres de sala

BARCELONA
Cultura

El Museu Morera de Lleida obre al públic l’espai on conserva i restaura obres d’art

Lleida
música

El 2n Festival de Jazz omplirà de ‘swing’ Matadepera aquest cap de setmana

matadepera
GIRONA

Miquel Muñoz guanya el Premi Joves Fotògraf(e)s de l’INSPAI

GIRONA