Clown implacable busca...

Quan tot just fa un any que es va estrenar la segona obra signada per López i Picó, 30/40 Livingstone arriba a Barcelona. Aparca al Lliure, un cop ha estat testada i revisada. Sergi López continua demostrant la seva irrefrenable vis còmica a escena (tal com ja va quedar palès en el monòleg Non Solum), ara, amb el contrast d'uns moviments reveladors del senyor cérvol, interpretat per Jorge Picó.

És un exercici de clown implacable, amb contínues picades d'ullet al públic i referències evidents a personatges presumptament corruptes. Amb el continu somriure ingenu (i veu aflautada) d'un nen que sempre busca i que no li interessa ni futbols, ni estudis, ni té gaire relació amb els pares, López va perfilant un destí inexorable, del que fuig el personatge intuïtivament.

I el tennis? és una metàfora que aporta moviments coneguts a la mena de cérvol d'escena, aquest animal mític que es pot tocar amb el protagonista però que sembla aparèixer del món dels somnis. Serveix també com a demostració de fins a on poden arribar les regles i l'arbitrarietat del que les aplica (ai, el pare, que és jutge i llueix un misteriós cap de cérvol al despatx de casa). L'obra aconsegueix un bon grapat de moments de gran hilaritat, surrealistes i alguns preciosos detalls de plena compenetració entre els dos personatges. També hi ha un esquitx de maldat, que aixeca una cert prec entre el públic. Aquell viatge naïf, oníric, té un cop de porta final que trasbalsa. Aquell nen inquiet, obsessionat en buscar més que en trobar, en viure més que en garantir una comoditat futura, cau abduït al sofà. Estava marcat pel destí? En tot cas, li quedarà el tennis com a record d'infància i (potser) un cap de cérvol al seu despatx de jutge. El joc s'ha acabat. Fatídic match point.