Una orxata per a l'àvia Carulla!

Es veu que hi ha una àvia que conviu amb el seu nét en un pis senzill i sense calefacció. Ell dorm al menjador i ella té reservada la seva habitació. Té dèries com la de xatejar fent-se passar per Vanessa; beure orxata a la nit (i cada cop que vol confirmar els sorolls rítmics que surten del sofà-llit quan el jove torna amb parella d'una nit de festa); i lamentar-se de no haver ajudat prou a la filla. És generosa però amb uns punts d'un egoisme pueril. És desperta (donant bones idees per trobar la xicota que treu el son al seu nét) però reconeix que a vegades no es troba i la troben gràcies al GPS del mòbil. Té un passat tan atropellat com alliberador però no renuncia al seu present, encara que alguns cops s'hagi de passar els mals d'ossos amb la maria que amaga el nét a la calaixera. Aquesta àvia és l'últim personatge que Montserrat Carulla ha decidit interpretar en la seva llarga carrera teatral. Ho fa al Romea on, ara fa mig segle, reprenia la seva vida artística, després d'haver superat el capítol de la maternitat. Ella és, sí, l'àvia entranyable del teatre català del segle XXI.

L'obra de Roger Peña (el seu fill) va com l'anell al dit. Perquè tot i que el pes de les escenes sigui per als dos joves (que debaten entre si s'estimen o si és possible la seva convivència plena de mitges veritats i mitges desconfiances) la rèplica brillant se l'endú la iaia. El punt d'Alzheimer li permet gaudir d'una desinhibició (llueix una sornegueria cínica) adequada per a la comèdia. Costa més lligar el costat tràgic (el secret que amaga el noi) en l'escena, divertida per ella mateixa. Potser tampoc és necessària. Tot i que sembla una comèdia romàntica, el final que planteja Peña té un punt pessimista. Però hagués pogut ser més fosc encara si carregués més les tintes en els motius del secret. Peña va debutar com a autor amb Poder absoluto (Villarroel, 2012), un thriller del poder dins d'un partit polític amb un gir final brillant. A Iaia! mostra un nou registre. La comèdia funciona. L'espai és versàtil: permet diferents espais amb un simple joc de telons. Les claus d'armari i els rellotges aturats a diferents hores il·lustra amb lucidesa el món vell i prim d'una iaia amb manies i un cor que la supera.