Rescat de risc, a mig camí

L'adaptació d'Ignacio García May de l'obra clandestina de William Shakespeare, amb la complicitat de quatre autors coetanis seus, és intel·ligent. Significa tot un risc perquè procura evitar el misticisme de Moro (fidel a la seva creença, prefereix que li tallin el cap a obrar en contra de la seva consciència) amb un text lluny i desigual.

La mirada d'ara, que incorpora un narrador, ajuda a equilibrar els salts dels fragments de cada autor i pretén marcar les contradiccions del personatge i d'elogiar-ne la coherència política (en temps que el ram de la política coneix ben pocs dimissionaris).

La directora Tamzin Townsend, a més, imprimeix un ritme trepidant de comèdia (tot i ser un drama) amb personatges que es desdoblen i trames que s'entrecreuen. A la proposta, però, li falta una interpretació despullada; tot i les rèpliques enginyoses i depurades, per instants, cal palpar la seva contradicció, no sentir ressonar lesrèpliques.

Tomás Moro, autor de La utopia, admet que de l'enginy a la follia hi ha un pas. Ell mateix es debat entre la raó i la fe i confon Déu amb la seva jerarquia (Enric VIII vol proclamar-se màxim representant de l'Església al seu imperi, allunyant-se del Vaticà). Moro, gran amic d'Erasme, és sarcàstic amb el seu futur i sap riure de la seva execució, que tant plor i ruïna provocarà a la seva estimada família.

El treball té un joc audiovisual atractiu (s'hauria pogut fer alguna referència al 15-M durant la revolta de maig),i una escenografia suggeridora, amb una petita tarima de sorra i uns troncs amb escales que denoten poder o les ribes del Tàmesi, per moments. El narrador cus els fragments eficaçment però seria molt interessant que també evoqués la singularitat d'una peça escrita a 10 mans i que circula un cop caiguda la dinastia Tudor, la del rei Enric VIII i la de la seva filla Isabel, que promociona el teatre isabelí.