Dues noies de porcellana

Segona presència de Tennesse Williams a la cartellera de la temporada. Si a La rosa tatuada (TNC, 2013) Clara Segura descobria l'engany del seu marit, mort accidentalment, a El zoo de vidre són dos els cors a merèixer: el de la mare (Míriam Iscla), que suporta com pot la fugida del seu marit i la de la filla Laura (Meritxell Calvo) que, tímida i insegura, és incapaç de generar amistat amb els xicots. Són dues ànimes de porcellana i quan aparegui l'amic del germà semblarà que s'accelerin els ritmes per encantar-lo.

Josep Maria Pou ha remarcat l'aire autobiogràfic d'aquesta peça primerenca de Williams. Amb un pròleg i també jugant que el seu personatge a escena, Tom (Dafnis Balduz), pugui avançar-se a les rèpliques dels seus adversaris. Ja hi ha en aquest text del 1944 una desesperació angoixant, una societat malaltissa, obsessionada en els seus records.

Míriam Iscla interpreta una dona ressentida, que ho amaga amb amples somriures i s'enganya amb falses esperances. És un personatge que mai es confessarà dèbil (tot i que és evident que ho és), sempre s'autoconsiderarà víctima. El paper de Balduz opta pel victimisme: fuig de l'opressió i la pobresa familiar i laboral, tip que no el comprenguin. També Laura és víctima de la seva coixesa. Però per breus instants semblarà superar-ho amb l'escena més tendra de l'obra. Calvo va fer una trencadora actriu a Venus in fur. Ara gira el mitjó i se la veu preciosament fràgil. És un paper que la reivindica, novament. Peter Vives fa d'un noi honest, optimista, que contrasta amb la pobresa d'esperit del pis. Per moments, sembla que pugui contagiar-ho tot.