Teatre

CRÍTICA

jordi bordes

Castell de focs de baixa intensitat

L'obertura del Festival Grec s'ha marcat un repte massa ambiciós. Reunir quatre directors de la Fura dels Baus (Pep Gatell, Jürgen Müller, Carlus Padrissa, Pera Tantiñà) per fer un pas més al seu llenguatge furero. El seu teatre del caos, generant inseguretat entre els espectadors per la poca previsibilitat de les seves reaccions, pretenia dominar el telèfon mòbil, convertir-lo en còmplice. La dura realitat és que la torre de Babel tecnològica (models que superen l'anterior quan encara són prou vàlids per trucar i respondre, que és la seva funció originària) va fer molt difícil que s'hi pogués participar activament. És cert que tothom té mòbil, però no tots els espectadors de teatre tenen per què disposar dels models que reaccionen a l'aplicació dissenyada per M.U.R.S. La Fura dels Baus juga contra el temps. Si quan es van crear sovintejaven els espais enrunats on es podia destrossar sense gaire control de risc d'incendis, ara els espectacles es fan en sales pulcres i, si es trasllada en un espai no convencional com el castell de Montjuïc (protegit en ser patrimoni), exigeix un control de seguretat que trenca amb l'animalitat de la fura. I un animal salvatge domesticat és una pobra bèstia.

Realment, el mòbil com a eina que és, té el potencial d'arma terrorista. O d'element que aporta vulnerabilitat al seu propietari. Perquè, teòricament, se'l pot localitzar a través dels satèl·lits, per exemple. És, per tant, un element que ha de donar molt de joc però encara no està prou desenvolupada i simplificada la posada en escena de la Fura dels Baus perquè sigui efectiva. Per això, ni que tothom disposés d'un aparell compatible amb les ordres que se li donaven, tampoc no hauria generat la vulnerabilitat buscada. Perquè totes les accions amb el mòbil eren més símptoma de joc que d'amenaça. On sí que hi ha tensió és en les accions entre els espectadors. Les de sempre. Córrer fent rodar un bidó obliga que el públic sàpiga esquivar-lo. A M.U.R.S., fan un homenatge a la destrucció del cotxe en directe d'Accions (1983) però s'estalvien els discursos complexos aparentment filosòfics però que queien al buit. També retiren la iconografia preciosa i espectacular com la del trencament de l'úter matern en un naixement o la xarxa feta amb actors. Uns treballs molt vistosos però també massa vistos en els darrers treballs.

M.U.R.S. necessita més temps per prosperar, per créixer. El Festival Grec li ha possibilitat plantar la llavor. Cal més treball de dramatúrgia i d'interacció per considerar que hi ha un llenguatge furero ara en el món. El castell de focs que aconsegueixen projectar acaba resultant de baixa intensitat, de joc blanc d'esplai amb monitors amb pírcing.

M.U.R.S.
Fura dels Baus
Direcció: Pep Gatell, Jürgen Müller, Carlus Padrissa, Pera Tantiñà
Dia i lloc: Dilluns, 30 de juny (fins al 5 de juliol) al castell de Montjuïc
Hi ha servei de bus fins a les 00:30 per baixar els espectadors fins a plaça Espanya.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Has superat el límit de 5 articles gratuïts d'aquest mes.

Continua llegint-nos per només

1

Passi d'un dia

48

Subscripció anual

Ja ets subscriptor?

Inicia sessió

[X]
Festival de cinema

La crueltat de Yorgos Lanthimos torna a Canes

Canes
Quim Gibert
Ensenyant i autor del llibre “Allà d’allà”

“La llengua persistirà si estem disposats a mobilitzar-nos”

Banyoles
cultura

Vilassar de Dalt: aparador de la fotografia analògica fins al 18 de juny

Vilassar de Dalt
Cultura

Mor Gudrun Ure, actriu escocesa protagonista de la sèrie infantil ‘Super Gran’

Cultura

Mor la presentadora i actriu mexicana Verónica Toussaint

Cultura

Mor Tony McFarr, el doble d’acció de Chris Pratt i Jon Hamm

música

Pol Bordas estrena ‘Cor petit’ amb la ‘col·labo’ de Figa Flawas

girona

La Casa Natal de Dalí, guardonada en els Premis CETT Alimara

FIGUERES

L’Ajuntament de Portbou torna a ser patró de la Càtedra Walter Benjamin

PORTBOU