Aquests dies ha irromput amb força el nom d’Alemanya en l’actualitat catalana, just quan encara ressona al saló del Círculo Ecuestre de Barcelona la intervenció de Karl Jacovi adreçant-se al president del Parlament en el sentit que els dirigents independentistes haurien d’anar tots a la presó. I encara ressonen, i això fa més mal, els aplaudiments que va rebre de la majoria dels assistents. Ara mateix deuen estar contents.

Sempre he sentit una enorme admiració i respecte per la figura dels empresaris, de la mateixa manera que he defensat que, quan surten del seu marc natural, l’espifien.

En efecte, siguin d’on siguin, parlin l’idioma que parlin, els empresaris fan una tasca molt arriscada i difícil. I d’ells depèn el progrés econòmic d’un país. Catalunya, terra d’acollida, ha rebut de bon grat empreses alemanyes que han vingut a fer-hi negoci, i amb aquestes els seus directius. Per molt que hagin vingut forçats per motius professionals, m’imagino que, com fan la majoria de mortals, haurien ser gent agraïda al país que els rep i els permet desenvolupar la seva vida professional i privada. Més encara quan fan cap a una economia i una societat força avançada i oberta al món. Ara bé, quan l’empresari o el directiu entren a pontificar sobre política han d’anar amb molta cura. I si no coneixen molt bé el país i la seva gent, encara més. El més aconsellable és el respecte, o senzillament el silenci. I abans que res, democràcia, que ens va costar molt de guanyar.

Lamentablement no és la primera vegada que membres del Círculo de Directivos de Habla Alemana, presidit per Albert Peters, diuen pestes sobre Catalunya. Després es matisen i es desqualifica qui les ha dit, però el mal està fet i la imatge que s’autogeneren és pèssima. S’imaginen un club de directius catalans instal·lats a Baviera demanant presó per als seus polítics? No, oi? Espero que el pròxim invitat al ranci Círculo Ecuestre no sigui el jutge Llarena, que els vingui a mostrar els seus trofeus.