El govern espanyol calcula que 4 milions de treballadors es veuran afectats per ERTO
La crisi del coronavirus deixarà a l’atur temporal el 16% de la població activa a l’Estat
El ministre de Treball, José Luis Escrivá, defensa que les mesures de l’executiu aconsegueixen frenar la destrucció de llocs de treball
-
El ministre de Seguretat Social, José Luis Escrivá, aquest dimecres al Congrés FOTO: EFE. -
VÍDEO: Comissió de Treball, Inclusió Social i Migracions
El govern espanyol estima que 4 milions de treballadors es veuran afectats per expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO) derivats de la crisi del coronavirus, un 16% de la població activa.
El ministre d’Inclusió i Seguretat Social, José Luis Escrivá, ha explicat aquest dimecres al Congrés que els treballadors afectats per ERTO ja són 3 milions i preveu que la xifra s’enfilarà fins als 4. Escrivá ha informat que ja s’han resolt favorablement més del 50% d’ERTO presentats.
Pel que fa a les prestacions per cessament d’activitat dels autònoms, se n’han demanat 950.000, de les quals 776.556 han estat concedides i s’abonaran aquest divendres.
Caiguda de l’ocupació “estabilitzada”
A la compareixença d’aquest dimecres a la tarda a la comissió de Treball, Inclusió, Seguretat Social i Migracions, Escrivá ha defensat que les mesures de l’executiu aconsegueixen frenar la destrucció de llocs de treball. Segons ell, d’ençà que es van posar en marxa les mesures econòmiques de “protecció de les rendes i l’ocupació”, a partir del 24 de març, s’ha “estabilitzat” l’ocupació.
No obstant això, des de la declaració de l’estat d’alarma, s’ha produït una pèrdua de 900.000 afiliats a la Seguretat Social. Aquesta xifra no inclou els afectats per ERTO, que mantenen l’afiliació. La major part de la destrucció de llocs de treball va ser els primers dies d’estat d’alarma i es va “estabilitzar” a finals de març.
Escrivá ha dit que és una caiguda només comparable al període entre el setembre del 2008 i el març del 2009 amb l’anterior crisi econòmica. En aquest cas, però, la caiguda per la crisi del coronavirus ha estat molt més ràpida.
Els sectors més afectats són la construcció amb una caiguda del 16-17%, l’hostaleria (12-13%) i les activitats artístiques (12%).
La major part dels afectats tenien contractes temporals (650.000) la qual cosa reflecteix una “enorme disfuncionalitat” del mercat de treball, ha apuntat Escrivá.
El ministre de Seguretat Social ha estimat que protegiran les rendes de 6,3 milions de treballadors i autònoms, el 30% de la població activa ocupada, afectada pel coronavirus.
La crisi del coronavirus destruirà 1,3 milions de llocs de treball a l’Esta
La crisi del coronavirus farà perdre 1,27 milions de llocs de treball a l’Estat si el confinament dura un mes i mig, segons els investigadors de l’Institut d’Economia de Barcelona Gemma Garcia i Esteban Sanromá.
El 81% de la pèrdua d’ocupació recaurà en el sector de serveis; un 11,6% en activitats industrials; un 5,4% en el sector de la construcció, i el 2,1% restant, al sector primari.
En valors absoluts, els serveis de restauració i allotjament perdran 274.000 llocs de treball, i el comerç, 269.000 més, per la caiguda del turisme estranger i el descens de l’activitat econòmica.
Previsiblement, els transports i les activitats auxiliars perdran 87.000 llocs de treball per la davallada dels desplaçaments.
A la construcció despareixeran 68.000 llocs de feina per la menor inversió i el retrocés en l’adquisició d’habitatge a conseqüència de la “destrucció” d’ocupació en l’economia espanyola.
Els serveis de seguretat i administratius patiran un impacte en l’ocupació de 58.000 llocs i els serveis esportius, recreatius i d’entreteniment perdran més de 30.000 llocs.
La xifra resultant incorpora la correcció derivada de les mesures de suport aprovades per les administracions. “L’esforç pressupostari” per mantenir els llocs de treball suposa una menor destrucció de l’ocupació, de fins a 300.000 llocs, segons els professors.
Tot i això, el manteniment de la despesa pública requereix un suport financer “supranacional” per evitar els efectes “macroeconòmics adversos” en el volum de deute públic i la prima de risc. En cas que no es donés l’acord europeu, els investigadors preveuen una reducció del sector públic amb la consegüent destrucció d’ocupació addicional.
