La Borsa
Més valors
Economia

Més de mig milió de catalans, aturats

La taxa d’atur s’enfila fins al 13,87% el 2020, amb un increment anual de 132.000 persones sense feina

Les restriccions de la pandèmia s’acarnissen amb el sector dels serveis i els col·lectius més precaritzats, com ara dones, joves i immigrants

El 2020 es va tancar amb una dada d’atur esfereïdora, perquè al darrere de les xifres fredes hi ha noms, cognoms i llars en situació de precarietat econòmica i social. Segons l’enquesta de població activa (EPA) corresponent al quart trimestre del 2020, publicada ahir per l’institut estadístic INE, a final d’any a Catalunya hi havia 537.900 persones sense feina, 31.300 més que el trimestre anterior –l’increment més gran dels territoris de l’Estat– i ni més ni menys que 132.100 aturats més que dotze mesos abans, un 32,6% més, també la pitjor taxa d’evolució en el global estatal. A més, segons els càlculs de l’INE, en tot l’exercici passat, la pandèmia i les seves restriccions van destruir a casa nostra 137.600 llocs de treball. Tot plegat deixa la taxa d’atur en un 13,87%, dada que creix si es desglossa per col·lectius com ara les dones, els joves o els immigrants. En el conjunt de l’Estat, la Covid-19 va ser responsable de la desaparició de 622.600 llocs de treball i va situar la taxa d’atur en un 16,1%. En xifres absolutes, són 527.900 aturats més de desembre a desembre i una xifra total de 3.722.900 persones sense feina.

Les dades del mercat de treball no eren tan nefastes des del primer trimestre del 2017. Per acabar-ho d’adobar, l’INE no comptabilitza que encara hi ha un nombre important de persones en situació d’ERTO, és a dir, els expedients de regulació temporal d’ocupació, una mesura que l’executiu espanyol ha allargat uns mesos més i que l’INE tabula com a ocupats. Amb tot molts experts assenyalen els ERTO com una espasa de Dàmocles susceptible de traduir-se en més atur si persisteixen la crisi sanitària i l’econòmica.

El conseller de Treball, Chakir el Homrani, es va mostrar preocupat perquè les dades, especialment les interanuals, “no són bones”, sobretot en els sectors més vulnerables, que “són els primers a patir les crisis”, és a dir, els treballadors que ja estaven en situació de temporalitat i de precarietat laboral com les dones, els joves i els immigrants. El conseller també va expressar el neguit pel fet que a Catalunya hi ha més de 152.000 llars on tots els membres són a l’atur, amb les conseqüències socials i econòmiques que això comporta, per la qual cosa va insistir en la “necessitat de canviar el model productiu i el marc normatiu”. “Hem de treballar perquè el 2021 no sigui una repetició del 2020”, va assenyalar El Homrani, que només va remarcar com a únic “bri d’esperança” que en l’últim trimestre hagin crescut tant els ocupats (16.100) com els actius, és a dir, que treballen o busquen feina, amb 48.000 persones més, i va reivindicar la feina de administracions per evitar “que els ERTO es converteixin en ERO”.

Des de l’Estat, i a contracorrent de la percepció general, la vicepresidenta tercera del govern espanyol i ministra d’Afers Econòmics, Nadia Calviño, va declarar que les dades de l’EPA són “positives”. Per la ministra, que esperava una evolució encara pitjor, les dades confirmen que “l’impacte de la segona i de la tercera onada de la pandèmia en el conjunt de l’economia i del mercat de treball ha estat inferior al de la primera”, i també que les mesures adoptades per l’executiu espanyol són “eficaces” i assenyalen el camí per “accelerar la recuperació”.

Tots els sectors en alerta

Per sectors, és sabut que la destrucció de l’ocupació durant la pandèmia s’ha acarnissat amb els serveis. Així, per bé que en tots els àmbits s’han perdut llocs de treball, en els serveis se n’han esfumat 99.000, seguits de la indústria, amb 30.500 empleats menys. Amb tot, en l’últim tram de l’any als serveis s’ han registrat uns 22.200 ocupats més. En total, i per sectors, els aturats en el sector dels serveis a final de l’any passat eren 220.700 persones. En el cas de la indústria, els desocupats eren 41.700, a la construcció n’hi havia 27.400 i a l’agricultura, 5.600. Una altra dada important és la xifra d’aturats que busquen feina per primer cop o que fa més d’un any que no en tenen, és a dir, els aturats de llarga durada, i que és la que suma un cens més alt: 242.400 persones.

Per demarcacions, les dades assenyalen Tarragona com la que presenta una taxa d’atur més alta, amb un 17,4%, molt per sobre de la mitjana catalana i també més d’un punt superior a la del conjunt de l’Estat. A continuació, Barcelona, on, amb 391.400 persones sense ocupació, la taxa és del 13,6%, seguida de prop per les comarques gironines, on l’atur representa un 13,3% de la població activa i 51.600 aturats. Finalment, Lleida, amb 24.900 persones a la recerca de feina, té la taxa més baixa, un 10,9%.

LES FRASES

Les administracions hem d’impedir que el 2021 acabi sent una còpia del 2020”
Chakir el Homrani
Conseller de treball, afers socials i família
Les xifres són positives i demostren que l’impacte de la segona i la tercera onada és inferior
Nadia Calviño
ministra espanyola d’economia

Reivindicacions dels agents socials pel moment crític

Els agents socials van reaccionar ahir amb consternació davant les dades anuals de l’EPA. Foment del Treball va alertar que la creació de feina enguany “estarà molt lluny” de compensar l’ocupació destruïda el 2020, per la qual cosa va reiterar que és “primordial i urgent” que s’aportin els recursos econòmics necessaris per als sectors més afectats com ara reduccions fiscals. En la mateixa línia, Pimec va tornar a reclamar ajuts directes a les empreses davant els efectes de la pèrdua de llocs de treball en el conjunt de l’economia. Des d’UGT van recordar que fa anys que denuncien “la precarietat i fragilitat” del mercat de treball, que, van indicar, es caracteritza “per una ocupació de baixa qualitat” i van denunciar que moltes empreses han optat pels acomiadaments, “ enlloc de buscar mesures alternatives per mantenir l’ocupació”. Finalment, CCOO va reclamar més polítiques per crear feina “amb dotació pressupostària que esgotin la capacitat d’endeutament que ha ofert el govern espanyol”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

L’Azure reincorpora 411 habitacions a l’oferta de Lloret per sumar també qualitat

LLORET DE MAR

Bretxa salarial de gènere

Catedràtic d’estructura econòmica / IQS School of Management / @sninobecerra

Pros i contres de Twitter

Catedràtic d’economia financera i comptabilitat de la UPF i economista

L’aeroport, per a què?

Emprenedora

Cruïlla sense visibilitat per a la banca i la inversió

ECONOMISTA I DIRECTOR GENERAL DE L’INSTITUT D’ESTUDIS FINANCERS
DE MEMÒRIA

Monuments a les innovacions

Professor de Política Econòmica de la UB

Adeu-siau, mestre De Bono!

Professor d'innovació a Eada Business School

La insuficiència financera de les universitats

catedràtic emèrit de bioquímica i biologia molecular / UNIVERSITAT DE BARCELONA

Una ‘proptech’ per gestionar propietats

barcelona