Seat produirà mig milió de cotxes elèctrics a Martorell

Seat té previst produir mig milió de vehicles elèctrics anuals a Martorell per a les diferents marques del grup Volkswagen. Ho va confirmar ahir el president de la companyia, Wayne Griffiths, durant la presentació de resultats de l’automobilística catalana. Griffiths va admetre que el 2020 va ser un any complicat, però que la pandèmia “no ha aturat” els plans i compromisos del grup amb la mobilitat elèctrica.

Així, al marge de la producció d’híbrids endollables de la marca Seat, Griffiths va anunciar que els grans projectes de vehicle elèctric provindran del segell Cupra, per al qual esperen duplicar el pes sobre les vendes totals, que actualment és del 5%, perquè acabin sent-ne el 10%.

Algunes de les palanques de la represa i la recuperació dels beneficis en el primer tram d’aquest any seran, per exemple, continuar la reducció de despeses fixes i una gestió d’ingressos centrada en els mercats més importants, amb l’abordatge d’Àsia-Pacífic a través d’Austràlia.

El president de Seat va recordar que el grup ja va anunciar que abans del final d’any llançarà el Cupra Born, el primer vehicle totalment elèctric produït a Martorell. El Cupra Formentor també és una de les grans apostes, que podria representar fins al 50% de les vendes d’aquesta marca, diferenciada de la mateixa Seat, que Griffiths va definir com a “més desafiant i poc convencional”, que “canviarà el centre de gravetat de l’empresa” gràcies a l’aportació de nous clients i més presència internacional.

I encara dins d’aquesta gamma, el president de Seat va proclamar que el Cupra Tavascan, presentat el 2019 a la Fira de Frankfurt, “serà una realitat, dissenyat i desenvolupat totalment a Barcelona” i se’n preveu la distribució a Europa el 2024. Finalment, Seat preveu llançar un vehicle elèctric urbà per al 2025, a un preu d’entre 20.000 i 25.000 euros, tot i que no va revelar on es produiria.

Complementàriament, Seat disposa de la marca mare, amb models d’èxit com l’Ibiza i l’Arona, que s’aniran actualitzant, i també d’altres com el Leon, el primer híbrid endollable, i l’Ateca.

“Mai havíem presentat tants models de vehicles de diferents motoritzacions”, va remarcar Griffiths, que tanmateix va condicionar tot el projecte al suport institucional.

Així, persisteix la incògnita de què passarà amb la desitjada planta de bateries elèctriques, que en principi semblava una realitat a Catalunya però que no acaba de definir el seu emplaçament. Griffiths va recordar la presència de Felip VI i Pedro Sánchez, junt amb Herbert Diess, president de Volkswagen, fa poques setmanes a Martorell, i la creació d’un consorci publicoprivat amb el govern espanyol i grans companyies com Iberdrola, per tal de dur endavant l’electrificació del mercat a l’Estat. Griffiths, tot i ser “optimista”, va admetre que la consolidació de Martorell com a plataforma de vehicles elèctrics per a Europa, i potser “totalment electrificada”, si s’escau, “dependrà del compromís nítid del govern espanyol i de la Comissió Europea” i dels ajuts d’aquesta. Per això va reiterar la necessitat d’incentius per a la compra de cotxes elèctrics, l’ampliació decidida de la xarxa de punts de recàrrega, “que s’hauria de triplicar”, i la creació d’un ecosistema de bateries elèctriques (producció de cel·les i muntatge) amb la presència d’un fabricant d’aquests tipus d’equips “disposat a garantir el subministrament” des de “molt a prop, a Martorell o a Barcelona”, va concloure.

D’altra banda, els sindicats van mostrar reserves al voltant de tots aquests projectes, i el president del comitè de Seat, Matías Carnero, que, després de la presentació de resultats, va alertar del risc que l’especialització en petits cotxes elèctrics pugui fer que la planta dilueixi el caràcter propi i es limiti a acoblar vehicles per a les marques de la matriu alemanya.