Disciplina és llibertat
Demana’t, doncs: què vols aconseguir enguany? Quin sistema establiràs que permeti situar objectiu, tàctica, termini i tasques a fer per arribar-hi?
Jugo a tennis gairebé cada dia i vaig en bicicleta els caps de setmana, i alguns dels meus amics segueixen demanant-me com m’ho faig per dirigir un negoci d’èxit sent més lliure que mai. La resposta és sempre la mateixa, i no t’agradarà. És qüestió de disciplina. Soc matiner. Me’n vaig a dormir entre les deu i quarts d’onze, i em llevo entre les sis i quarts de set, de manera que dormo unes vuit hores i em dedico la primera part del dia a mi mateix, com a part d’un hàbit que no va ser senzill de crear ni de mantenir. Com? Seguint sistemes que em mantenen centrat a crear hàbits que em fan guanyar llibertat. El meu principal objectiu a la vida. Fixa’t, però, que no és gràcies a l’objectiu que me’n surto, sinó gràcies als hàbits, i aquí és on entren els sistemes. Com diu James Clear, autor d’Atomic habits, “no t’eleves al nivell dels teus objectius, sinó que caus al nivell dels teus sistemes”.
Fa unes setmanes, parlava amb un banquer sobre la situació empresarial en el dia d’avui. Vaig preguntar-li quantes empreses de les que li arribaven coneixien els seus números amb detall. “Un 25%”, em va dir. Li vaig preguntar, doncs, quines eren les empreses amb millors resultats de les que portava i no et sorprendrà saber que era precisament aquell 25% que coneixia els seus números.
Causa i efecte, oi?
El meu sistema per jugar a tennis és simple. En entrar al club, vaig apuntar-me a un campionat social anomenat Penya Matinera, que, llavors, es jugava entre les set i les vuit del matí. D’aquesta manera, vaig conèixer molts altres jugadors que, com jo, preferien jugar a aquesta hora, fet que m’ho posava més fàcil, perquè quan formes part d’un grup de WhatsApp amb 50 persones que t’ofereixen la possibilitat de jugar a allò que t’agrada, no et fa mai mandra dir que no. De fet, rodejar-se d’altres empresaris o demanar acompanyament professional és sempre bo a l’hora d’integrar qualsevol hàbit a l’empresa.
Tenir companys, però, no era suficient. Vaig començar a posar-me l’alarma a les sis del matí i, com que m’agrada dormir entre set i vuit hores, vaig decidir anar-me’n a dormir cap a les deu, motiu pel qual vam avançar l’hora de sopar, també. Els teus nous hàbits, doncs, han d’anar acompanyats de petits canvis que els facin més naturals i integrats dins un tot.
D’aquesta manera, aconsegueixo fer allò que m’agrada (jugar a tennis) i estar llest i amb energia per fer allò que és la meva feina (ajudar les empreses a créixer i prosperar). No ho oblidis mai: la veritable riquesa és el temps lliure. Els diners són el combustible, no l’objectiu.
El mateix passa amb els millors clients del banquer amb qui vaig parlar i el seu èxit empresarial. La seva disciplina financera (números) els porta a més disciplina estratègica (creixement). O com ho diria l’empresari nord-americà Jim Rohn: “La disciplina és el pont que hi ha entre els objectius i el seu assoliment.”
Per exemple, a la teva empresa i en els temps que corren, ser disciplinat no és només qüestió de d’estalviar diners i no malgastar-los, sinó també de posar el focus en les teves prioritats estratègiques, i ser prou disciplinat per deixar anar oportunitats que no hi estan alineades. Sembla fàcil, però quantes vegades no t’has trobat acceptant qualsevol client que entrava per la porta, malgrat no ser dels teus ideals, o fabricant productes que t’aporten poc marge o, fins i tot, et fan perdre diners? La disciplina, en aquest cas, rau a crear sistemes que defineixin, implementin i revisin la vostra estratègia de manera regular, perquè puguis assolir els objectius que tinguis marcats empresarialment i personalment.
Demana’t, doncs: què vols aconseguir enguany? Quin sistema establiràs que permeti situar objectiu, tàctica, termini i tasques a fer per arribar-hi?
