El Primer de Maig tornem als carrers

Després d’un Primer de Maig en confinament l’any passat, que va suposar la primera mobilització virtual massiva dels i les treballadores del país adaptant-se a l’excepcionalitat del moment, aquest any tornem als carrers.

Tornem als carrers després que la societat s’hagi retrobat amb la legitimitat de la funció sindical com un factor essencial per sostenir el treball i les vides. La resposta del sindicalisme confederal en la pandèmia ha estat excepcional, assessorant centenars de milers de persones que veien que queia tot de cop i construint un escut social per protegir milions de llocs de treball, també milers d’empreses i patrimoni empresarial, no ho oblidem. És per això que ara hem d’exigir responsabilitat a l’empresariat del nostre país, de la crisi n’hem de sortir sense deixar ningú enrere.

Els treballs tan qüestionats pel corrent de pensament que pronostica que en el futur de la digitalització i la intel·ligència artificial desapareixeran per milions els llocs de treball, s’han mostrat essencials per sostenir la vida i la societat, reivindicant-se com un element central per a la construcció de qualsevol dels futurs imaginaris.

Des d’aquesta centralitat, per la condició d’essencials, tant el treball com el sindicalisme, aquest Primer de Maig sortim als carrers amb tota la legitimitat per reivindicar que ara ens toca a nosaltres.

Ara toca que recuperem l’equilibri de les relacions de treball derogant els aspectes més lesius de les reformes laborals. Ara toca que garantim unes pensions dignes i la pujada de l’SMI. Ara toca que acabem d’una vegada la xacra de la sinistralitat laboral que es mostra mortal. Ara toca que acabem les bretxes salarials i les discriminacions i violències contra les dones a la feina i enlloc. Ara toca que la precarietat passi a ser un malson i desaparegui del nostre mercat de treball. Ara toca que construïm una proposta de futur per al jovent del nostre país. Ara toca que la igualtat doni pas als plens drets a la diversitat, de sexe, d’origen, etc.

S’obre un nou horitzó socioeconòmic si aprofitem la palanca d’inversió pública més important que la UE ha impulsat amb els fons de reconstrucció. Tenim l’oportunitat de canviar el nostre model productiu, recuperant sobirania industrial, reformulant el model de turisme, reforçant el sector de les cures i la salut, l’educació i la recerca, transformant una economia lineal en l’economia circular sostenible amb el planeta. En aquests canvis, el sindicalisme tenim la responsabilitat d’incorporar-hi el concepte de transicions justes, no podem deixar la gent enrere.

Volem participar en el disseny dels projectes tractors de reconversió, volem un nou teixit productiu que garanteixi el treball digne. Necessitem governs que entenguin que la concertació dels agents socials i econòmics és clau per al desenvolupament econòmic i social del país. Necessitem un govern ja!

Aquest Primer de Maig, tornem als carrers. Ara ens toca a nosaltres.