Construïm el futur! Al servei del país de la gent treballadora

L’emergència sanitària de la Covid, la crisi més important des de la Segona Guerra Mundial, ho posa de manifest: continua la prevalença del lucre d’una minoria per sobre de l’interès de la majoria. Això es fa palès amb la feblesa del sistema de protecció social o l’escàndol de les patents en la producció de les vacunes contra Covid que comporta un increment del preu d’un producte bàsic.

El moment és greu i requereix propostes efectives i realistes per eliminar les desigualtats, la pobresa, la precarietat i l’atur, així com les seves conseqüències; violacions dels drets humans i fonamentals, racisme, conflictes, violència i guerres.

Cal construir un futur en què, de manera transversal, el feminisme hi sigui sempre present. Al nostre país, cal que la llengua catalana sigui punt de trobada i cohesió de tota la diversitat que vivim, també als centres de treball.

En un país sense estructures d’estat, quasi sense competències en matèria social i laboral i suspensió de lleis aprovades pel Parlament i el govern per fer front a les desigualtats, hem de seguir explicant el projecte de República Catalana que volem. Cal posar-hi fonaments, amb propostes valentes per afrontar la crisi social, laboral, econòmica que vivim.

Cal un model productiu sostenible. Hem d’assumir el decreixement com a opció de futur mentre invertim en producció i serveis de proximitat, reciclatge, tecnologia verda i investigació i coneixement amb valor afegit on salaris dignes facin viable el sistema de pensions i protecció social.

Cal la reducció de la jornada laboral amb el mateix salari, s’ha d’afrontar de manera seriosa i així augmentar la qualitat de la feina, reduir malalties professionals i, sobretot, l’atur.

Cal la reducció de l’edat de jubilació per permetre incorporar població activa aturada, especialment jovent, generant les cotitzacions necessàries per dignificar i consolidar el sistema de pensions dignes.

Cal una renda bàsica universal que, lluny de debats apocalíptics, millora l’oferta laboral, apuja salaris i redueix la bretxa de gènere.

Cal garantir el benestar de tothom, amb un SMI català de 1.300 euros perquè la classe treballadora visqui d’acord amb el cost de la vida al nostre país

Cal deixar d’externalitzar serveis públics essencials i recuperar la gestió dels que ho estan per reduir la precarietat del mercat laboral.

I decidir, cal decidir i poder exercir el dret d’autodeterminació. Sembla prou evident que no hi ha gaires opcions més. Per construir el futur, cal construir la República Catalana.