La Borsa
Més valors
Economia

L’efecte econòmic de la covid i els nous hàbits

Totes aquestes inversions per adaptar els espais habituals han estat o són possibles per l’estalvi assolit pel fet de no poder anar a restaurants, espectacles, de viatge... En definitiva, pel fet d’haver d’estar tancats a casa i amb el cotxe al garatge, ja que el teletreball també ha fet disminuir els desplaçaments

Els esdeveniments associats a la irrupció de la covid-19 a les nostres vides ens han fet adonar dels espais que tenim a casa nostra, als despatxos, als comerços... Els confinaments ens han impulsat a desenvolupar la nostra capacitat de disseny i adaptació i a redescobrir espais que, tot i que sempre els havíem tingut allà, no ens havien cridat mai l’atenció. La situació ens ha obligat a treballar des de casa i, a excepció d’algun cas, aquests espais no estaven preparats ni per treballar-hi ni per passar-hi tot el dia tancats.

Aquest fet ha comportat que l’adaptació i la millora de les nostres llars sigui una prioritat, de manera que tot el que té relació amb la rehabilitació té una forta demanda. D’una banda, hi ha tot el que té a veure amb refer i ampliar els espais, però sobretot també amb la millora de les instal·lacions de telecomunicacions i per a la digitalització. Ha estat necessari renovar i comprar nous aparells tecnològics de tota mena per fer més confortables i eficients les condicions de la vida quotidiana i laboral. De l’altra, cal remarcar la reforma d’espais amb l’objectiu d’adaptar-los i guanyar racons per gaudir de moments d’intimitat, a pesar de conviure amb la bombolla familiar.

El confinament ha motivat l’aprofitament de cada metre quadrat amb l’adaptació de dormitoris, que ara comparteixen hores de treball o d’aprenentatge amb la funció que tenien fins ara lligada al descans. Menjadors i sales d’estar convertides en el centre de l’activitat social de la unitat de convivència i de les quals ha calgut millorar la ventilació.

Els que tenen balcons i terrasses, independentment de la grandària, els han reconvertit en zones d’esbarjo per poder gaudir de l’espai exterior i de les vistes. Alguns hi han creat petits jardins, encara que fos amb testos o, fins i tot, horts urbans per recrear ambients de contacte amb la natura. Els que tenen jardí n’han aprofitat les possibilitats, també com a oficina o per fer-hi videoconferències. Els que tenen una piscina, segurament l’han aprofitat al màxim, ja que durant el confinament deuria ser el més semblant a estar en un dels destins de vacances que anuncien les televisions i els fulletons turístics.

El confinament també ha comportat que els canals habituals de contacte per fer reformes, millores, adquisicions de materials i aparells s’hagin adaptat a la nova situació. La tecnologia informàtica ha fet que les botigues tradicionals tinguin presència en línia, algunes per primer cop i d’altres ampliant, actualitzant o modernitzant els seus webs, que permeten visualitzar, buscar, triar i comparar un munt de productes de construcció, decoració, renovació i innovació tecnològica. A més, molts proporcionen eines i aplicacions que permeten fer simulacions de com pot quedar un espai, a través d’una carta de colors virtual que permet simular la pintura de les parets, veure quin model de cuina s’adapta millor al nostre espai o quin tipus de decoració s’ajusta millor a les nostres necessitats. Els despatxos professionals i les empreses, tant les que ja es dedicaven a les reformes com les que ho han incorporat en la seva línia de negoci, també han intensificat la seva presència a internet. De fet, molts dels projectes es contacten i s’encarreguen en línia.

Adaptar les segones residències ha estat una altra conseqüència del confinament, perquè les condicions de confort hi són més elevades, ja que sovint es troben en poblacions més petites, amb menys habitants i aglomeracions, amb la natura a tocar: mar, camps, boscos, neu, muntanya..., tot i que les actuacions per teletreballar-hi són més elevades. Ara bé, un cop aconseguit molts propietaris s’han plantejat traslladar-s’hi temporades més llargues o, fins i tot, convertir-les en la primera residència.

Totes aquestes inversions per adaptar els espais habituals han estat o són possibles per l’estalvi assolit pel fet de no poder anar a restaurants, espectacles, de viatge... En definitiva, pel fet d’haver d’estar tancats a casa i amb el cotxe al garatge, ja que el teletreball també ha fet disminuir els desplaçaments i, per tant, ha comportat un estalvi de combustible i de factures de manteniment i reparacions dels vehicles. En definitiva, s’ha creat tota una economia emergent al voltant de la reclusió forçada, que, a més, aposta, sobretot, per ser sostenible. Sectors com els de la construcció, la rehabilitació d’habitatges, les instal·lacions, les telecomunicacions, la informàtica, la fusteria, els tancaments, la jardineria, les piscines, la venda de mobles i, fins i tot, el que té a veure amb el tèxtil, van tenir un bon comportament el 2020 i pel que sembla també presenten bones expectatives per a enguany.

És d’esperar que l’arribada dels fons europeus, que estan previstos per fomentar la rehabilitació i la millora de l’eficiència energètica dels edificis i de la innovació i digitalització de les empreses, així com per assolir una mobilitat sostenible, facilitin ajuts reals a ciutadans, autònoms i pimes, i que no només se’n beneficiïn les grans empreses i l’administració de l’Estat, sinó que serveixin per fer més competitiu el nostre país.

L’enginyeria ha estat un referent en la lluita contra la pandèmia, i és i serà el pal de paller per afrontar els reptes que presenta el futur, amb l’aportació de professionalitat, solucions i innovació, tal com ha demostrat amb escreix amb les actuacions dutes a terme fins ara, malgrat el poc reconeixement que ha rebut.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.