“Tal pastor, tal ramat”

El refranyer català és molt ric i sovint en poques paraules ens concentra un editorial. La dita “tal pastor, tal ramat” ens adverteix de la importància que té el pastor i com arriba a condicionar el ramat. Atribueixen a Napoleó una frase que també il·lustra força bé la transcendència dels lideratges quan diu: “És millor un exèrcit de ratolins manat per un lleó que un exèrcit de lleons manat per un ratolí.” I realment qualsevol assaig de gestió i lideratge exalça la importància que aquest rol té sobre la resta. Ja sé que no és bon moment per defensar, i menys per lloar, la figura del líder, ja que més aviat estem en una pandèmia d’encefalograma pla en què és molt més atractiva la gestió assembleària, que és totalment contrària al treball en equip, que és el que és productiu. En una assemblea, normalment els que criden més l’atenció són els que s’emporten la raó, la tinguin o no. I el treball en equip és aquell que, ben estructurat i dirigit, permet que persones ordinàries arribin a fer coses extraordinàries.

Fixem-nos en el que ens està passant en aquests moments i veurem la importància dels lideratges. La decadència de Barcelona no és pas una fixació meva, és un fet constatable. Només cal que repassem què ha passat amb la marca Barcelona des de l’alcalde Maragall fins a Trias, i ens adonarem que era una marca potent, reconeguda internacionalment i molt ben posicionada en el món del turisme, dels negocis i de les empreses. L’Ajuntament d’Ada Colau en poc temps l’ha liquidat. A més dels invents sorprenents amb la mobilitat, ha tingut, i té, un pòsit ideològic contrari al món emprenedor, que sovint ha hagut de rectificar. Ha fomentat un clima de fòbia al turisme que han patit els establiments hotelers de més prestigi. I segurament ara s’adonaran que el problema de la falta de seguretat i de les borratxeres és pel descontrol també de molts d’aquí, o residents aquí, que troben en la permissivitat de l’Ajuntament l’escenari ideal per muntar-hi la festa i la seva manera de viure. Sovint la ciutat sembla un ramat sense pastor.

I alerta amb el govern de Catalunya, al qual desitjo els millors èxits, però ha de ser conscient que en la situació en què estem necessitem més que mai lideratge i pensar en clau de futur. I hem de ser conscients que el món econòmic s’ha accelerat molt, i ser eficients i resolutius és un punt imprescindible en els temps que vivim, perquè el món no ens espera i hauríem de procurar, precisament, ser dels primers. El pacte per la investidura signat entre ERC i la CUP estableix una moratòria per als grans projectes d’energies renovables que, segons ERC, serà “del mínim possible”. Evidencia que, en aquestes urgències de país, cap partit polític tenia una estratègia clara i de futur, com si ja no fóssim en una emergència climàtica. De fet, el govern anterior, del qual el president Pere Aragonès era vicepresident, vista la paralització de més de deu anys de les renovables, el novembre del 2019 va aprovar un decret per recuperar el temps perdut i ara, amb el pacte entre ERC i la CUP, l’aturen. Mala feina.

Un altre projecte de país contra el qual certs sectors i l’Ajuntament de Barcelona fan resistència passiva és l’ampliació de l’aeroport. Es tracta d’una infraestructura que podria suposar el 9% del PIB i dibuixar la Catalunya del futur, però un seguit d’entrebancs de sectors immobilistes intenten aturar-ho amb una argumentació simplista, i realment fa tremolar només el fet de pensar que se’ls doni tanta capacitat de vet. I com que mai les coses venen soles, aquesta setmana l’Ajuntament de Barcelona ha vetat que el projecte de l’Hermitage, que juntament amb el Gran Teatre del Liceu volien construir en una parcel·la al Port de Barcelona, sigui un focus cultural de primer ordre. Veient aquesta negativa, que ha dividit el govern de la ciutat, fa l’efecte que els provoca urticària qualsevol inversió privada.

No ens ha d’estranyar, però, que d’aquí a un temps –i no gaire llunyà– la senyora alcaldessa faci unes declaracions en defensa d’aquest equipament cultural amb gran entusiasme, com al seu dia, i després de criticar-los, va defensar Telefónica, el Congrés Mundial de Mòbils i la Seat.