La justícia europea diu que els grans inversors també poden exigir responsabilitats a Bankia per la sortida a borsa

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha dictaminat que els grans inversors també tenen dret a exigir responsabilitats a Bankia per la informació poc veraç dels seus fulletons d’emissió previs a la sortida a borsa.

En una sentència publicada aquest dijous, la justícia europea diu que, a l’hora d’exigir responsabilitats, la informació d’aquest document no només empara els petits inversors, sinó també els que són qualificats, encara que tinguessin accés a més dades.

La decisió arriba arran d’una pregunta del Suprem espanyol per un cas que enfronta Bankia i la Unión Mutua Asistencial de Seguros (UMAS), que va perdre gairebé 600.000 euros en 160.000 accions de Bankia.

L’any 2011 Bankia va fer una oferta pública de subscripció d’accions en previsió a la seva sortida a borsa, i la va dividir en dos trams: un per a inversors minoristes no qualificats i un altre denominat ‘institucional’ per a inversors qualificats. Tots dos trams sorgien de la data en què el fulletó d’emissió es va registrar a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), el 29 de juny del 2011.

Entre aquella data i el 18 de juliol, els inversors qualificats podien fer les seves propostes de subscripció. Bankia es va posar en contacte amb UMAS, que va ordenar la compra de 160.000 accions, a raó de 3,75 euros per acció, gastant-se un total de 600.000 euros. Però amb la reformulació dels comptes anuals de Bankia, les accions van perdre gairebé tot el seu valor en el mercat secundari i es va suspendre la cotització.

Llavors, UMAS va demandar Bankia perquè s’anul·lés la compra d’accions per error en el consentiment i, amb caràcter subsidiari, es declarés la responsabilitat del banc per manca de veracitat en el fulletó.

Una sentència en el tribunal de primera instància va estimar la nul·litat però no es va pronunciar sobre la responsabilitat de l’entitat bancària.

L’Audiència Provincial, on va recórrer Bankia, va desestimar la nul·litat i, en canvi, va acceptar la responsabilitat pel fulletó.

Finalment, l’entitat va recórrer al Suprem, que ja havia declarat prèviament que el fulletó contenia “greus inexactituds” en casos que afectaven inversors minoristes.

Davant del cas, el Suprem va plantejar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea si un inversor institucional, que és qualificat i té accés a molta més informació financera que un minorista, podia també exigir responsabilitats pels errors en el fulletó informatiu.

En aquest sentit, el Suprem argumentava que el fet que hi hagués un tram d’inversors minoristes feia obligatòria la publicació del fulletó -que no és quan la subscripció es dirigeix exclusivament a inversors qualificats- i que, malgrat que aquests no fossin els destinataris de la informació, el document els va poder influir en la presa de decisions.

A més, el Suprem assenyalava que ni la llei espanyola ni la Directiva europea regulen expressament la possibilitat que els inversors qualificats puguin exigir responsabilitats per la informació inexacta d’un fulletó d’aquest tipus.

També recordava que si bé els inversors qualificats tenen capacitat i mitjans per prendre decisions ben informades, la Directiva els protegeix el dret de rebre informació fiable.

El Tribunal de Justícia de la UE ha declarat que la Directiva europea s’ha d’interpretar en el sentit que, en cas d’oferta pública de subscripció d’accions, tant a inversors minoristes com qualificats, “l’acció de responsabilitat per la informació continguda en el fulletó no empara només als inversors minoristes, sinó també als qualificats”.

En aquest sentit, el TJUE considera “legítim” que els inversors que han participat en l’oferta de valors en què es va publicar el fulletó invoquin la informació que contenia per reclamar responsabilitats, independentment de si el document es dirigia directament a ells o no o de si tenien accés amés informació.

Per tant, remarca, si hi ha un fulletó “ha de poder iniciar-se una acció de responsabilitat civil per la informació que conté sigui quina sigui la condició de l’inversor que es consideri perjudicat”.

D’altra banda, el tribunal europeu recorda que l’Estat té “ampli marge” per valorar els termes de l’exercici de l’acció de responsabilitat. És a dir, que pot exigir que quan es reclamin responsabilitats, es consideri el nivell d’experiència de l’inversor qualificat i les seves relacions amb l’emissor dels valors -en aquest cas, Bankia- sempre que no el deixin en una situació “menys favorable” de les previstes en accions similars per la normativa.