SERGI ALABAU
PROPIETARI D’UNA GRANJA DE VAQUES A LLABIÀ
“Pleguem abans d’arruïnar-nos”
“Hem de sacrificar les 40 vaques que tenim perquè, tal com està tot, ningú se les vol quedar”
“Em dedicaré a les terres; és una feina que té èpoques més tranquil·les i ara els cereals s’estan venent a bon preu”
Tercera generació
Sergi Alabau té 36 anys i és la tercera generació al capdavant de la granja de vaques que van muntar a Llabià el seu avi i el seu pare, que treballa amb ell però està a punt de jubilar-se. L’alça desorbitada de costos, el preu de la llet sota mínims i les dificultats per trobar personal disposat a treballar tantes hores per sous tan baixos l’han obligat a prendre la decisió de tancar.
El Sergi Alabau tenia fins ara una granja de vaques al poble de Llabià, al Baix Empordà. Fa tres mesos que ha decidit tancar-la.
Quan va prendre la decisió de tancar la granja de vaques i per què?
Al mes de desembre. Tot s’estava apujant molt i ens va arribar una factura de la llum de 800 euros, el doble que uns mesos abans. Al preu que estem cobrant la llet, els números no sortien. A més, a la granja som tres i el meu pare estava a punt de jubilar-se, però no trobava ningú per substituir-lo. Costa molt trobar gent que vulgui treballar tantes hores, caps de setmana inclosos. Si oferís a algú 2.000 euros segur que voldria venir, però com ho fas per pagar-ho?
El preu del pinso ha estat l’estocada final?
En el nostre cas, no, perquè tenim terres i les vaques se n’alimentaven, però hi posaves moltes hores i no et quedava res, per això tanquem. Si haguéssim hagut de comprar els cereals fora, hauríem hagut de plegar molt abans.
Quantes vaques teníeu?
L’any passat en teníem 70, ara ja només 40.
Les heu hagut de sacrificar?
Ho anem fent a poc a poc, perquè encara tenim menjar i l’hem d’anar acabant, però sí, les haurem de sacrificar totes perquè ningú se les vol quedar. Tal com està tot, tothom en té prou amb les seves.
Plegar no deu ser una decisió fàcil de prendre.
Sempre he vist la granja plena de vaques i veure-la buida em costarà. Et quedes tocat, però penses que almenys no treballaràs dissabtes ni diumenges, que també et convé. El problema de la ramaderia no només són els costos, sinó que cada dia hi ha més normatives i paperassa i cada vegada hi has de posar més i més hores.
Què farà ara?
Tenim també terres: fem blat de moro, colza, ordi i blat. I venem al mercat bròquils, cols...
En aquest moment els cereals es venen a bon preu...
Sí, ara sí. Qualsevol està amb les vaques...
És una feina també menys sacrificada?
Les terres van més per èpoques: en tens de dures, però també de més tranquil·les. Tinc dos fills petits i els podia veure poc. Sense la granja podré estar més amb ells. Això, segur.
Hi ha molts ramaders que no tanquen perquè tenen moltes càrregues financeres i quedarien amb deutes. És el seu cas?
No. Hem fet moltes inversions per condicionar la granja, però ja està pagat. El que passa és que ja s’havien de fer noves inversions i això ja era impossible d’assumir: abans d’arruïnar-nos, hem decidit plegar.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
