Revolta en la desafecció

La revolta pagesa iniciada el 6 de febrer ha estat més contundent, amb protestes més impactants i sostingudes, probablement perquè hi tenen poc a perdre. Alhora, ha estat liderada per noves plataformes improvisades, fruit de la desconfiança en la representativitat clàssica, que va trigar uns dies a afegir-s’hi. Els talls d’autopistes i carreteres han tingut més força i repercussió social i econòmica que altres anys, fins al punt que alguns han durant diversos dies, mostra evident de l’abast de la indignació i fins i tot “desesperació” del sector, explicaven un parell de pagesos amb el tractor aparcat davant de la Ciutadella de Barcelona mentre es feia el ple específic. “Les mobilitzacions han estat més dures, potser per la desafecció general” de tota la ciutadania, valora el secretari d’organització d’Unió de Pagesos (UP), Carles Vicente, perquè la societat ja necessita situacions “límit” o impactants per conscienciar-se.

El director de l’Escola d’Agrònoms de Lleida, Jordi Graell, emmarca la intensitat de la protesta en la “tendència generalitzada en la nostra societat de buscar més visibilitat”. Les mesures de pressió “clàssiques”, amb una tractorada amb poca afectació en el trànsit, per exemple, no s’haurien correspost amb el grau d’indignació pagesa i ramadera actual, mostra clara d’una certa “desafecció també envers els sindicats agraris clàssics”. David Bové, d’Unió de Petits Agricultors (UPA), referma que l’episodi denota la falta de lideratge en el sector primari, d’una banda, perquè “en les eleccions a representants ja només hi vota el 30% i van ser fins i tot impugnades per la problemàtica del vot telemàtic”, i, de l’altra, perquè el moviment assembleari en els talls sempre genera més diversitat d’estratègies quan la via clàssica “no ha funcionat”. I, amb tanta efervescència, el moviment es va haver de desvincular de les plataformes estatals, que havien crescut a l’ombra de Vox, abandonant la nomenclatura de “Plataforma 6-F” per la de “Pagesa”.

Tot i la dispersió, les diferents representacions, clàssiques o nouvingudes, coincideixen a valorar que el ple específic al Parlament amb la intervenció dels seus representants no va servir de gaire. Entre la repetició d’arguments, la picabaralla política amb l’excusa dels pagesos i la posterior convocatòria d’eleccions, el pas dels dies ha desvirtuat aquella sessió. Tot i alguns compromisos, el sector n’esperava més en àmbits com el mercat, amb una millor regulació dels contractes tipus, o l’adequació de la normativa de les llotges i mercats d’origen per ajustar-la a les exigències de l’Organització Comuna de Mercats (OCM). Tampoc es va avançar en la possibilitat de bonificar fiscalment l’IRPF o l’impost de societats a aquella pagesia que ha adoptat compromisos mediambientals, com l’agricultura i ramaderia ecològiques, els conreus sostenibles o els sistemes alternatius a la lluita química. Tot i la convocatòria electoral, UP recorda que no es poden endarrerir els compromisos d’ajuts als herbacis de secà i de regadiu, l’arròs, les hortalisses i el farratge.

Tampoc s’hauria d’endarrerir la publicació d’ajuts vinculats a l’encariment de costos i la sequera a la vinya, ni de les bases per a l’olivera, ni els crèdits de l’ICF. Compromisos tots puntuals o quirúrgics, perquè respondre a les demandes globals del sector agrari requereix coordinació entre les tres administracions competencials: Unió Europea (UE), Estat i Generalitat. Si bé la Comissió Europea ja ha alleugerit algunes normes sobre pesticides, el Quadern Digital, els tractats comercials i, més recentment, sobre els controls mediambientals i administratius per a les petites explotacions, l’Estat té la gran assignatura pendent de fer efectiva la llei de la cadena alimentària perquè eviti les diferències entre els preus que es paguen i els preus als quals es venen els productes. I a Catalunya, queda la gestió de la sequera. Moltes de les reclamacions de la Plataforma Pagesa es remeten a la política agrària comuna (PAC) europea, que té tres eixos: garantir la renda de l’agricultor, arribar a uns preus raonables per al consumidor i la millora del medi ambient. Vigent des del 2023 i fins al 2027, es va actualitzar fa poc per donar resposta als compromisos mediambientals de la UE, i en la reforma van topar frontalment amb pagesos i ramaders, que exigeixen la derogació de l’Agenda 2030 i una “reducció” de les estrictes obligacions mediambientals que els estats no s’han atrevit encara a adaptar a cada tipologia de conreu.

La producció alimentària a Europa té un “plus” de seguretat, recorda Andrés Cosialls, doctor en dret agrari per la UdL. “Si un producte fitosanitari s’ha prohibit a Europa perquè no va bé per a la salut dels consumidors, com es pot permetre l’entrada i importació d’aliments que inclouen aquest tipus de fitosanitaris?”, es pregunta. En altres àmbits, la Generalitat ja ha mogut fitxa: ha anunciat que la finestreta única estarà en marxa a finals de mes i s’ha compromès a recuperar les oficines comarcals. Avenços, tots, molt interconnectats i que ja es veu no milloraran la situació a curt termini.